Castell

Aquest poema ve del Racó de sa lluna

Tot es fa vell tan aviat!

El cor no sap gaire res del temps que passa.

Destriem pensaments

perquè no facin cap troca massa embolicada.

I l'absència es fa gran

com un castell inexpugnable.

Una casa a La Tallada d'Empordà

Torratxes a la porta i un banc per seure

amb els veïns, al sol o a la fresca.

Ben cuidades i regades les fulles verdes

i ben neta ben penjada, la roba estesa.

El balcó cara migdia per veure el sol

i la finestra ben posada per mirar la lluna.

Els peus a terra, les mans actives.

I els ulls, i el cor i l'ànima que somien.

Era tardor

Era tardor i milers d'ocells ocupaven un arbre amb una piuladissa eixordadora.  Era tardor i un sol arbre en tot el parc ens ho cridava amb veu ataronjada.  Era tardor i retenir l'instant tot pintant-lo de groc i carbassa, (encara que aquests colors estaven en minoria) va ser un objectiu aconseguit.

Façana buida

Si mirem el balcó, sembla un gran senyor,  si mirem les  escletxes de les portes obertes,  ho veiem tot buit, una casa absent amb una façana que vol recordar allò que va ser, però sense sostres, sense teulada ni vida, per més que perduri  i que presumeixi ser allò que era, ja serà per sempre res,  una pura façana sense suc ni bruc.  

I mentre anava pensant aquestes paraules que escric em va semblar sentir que el balcó em contestava.  

Això és el que tu et penses,  forastera, no saps encara quanta gent, en mirar-me recorda tantes coses i tantes persones que ja no hi són i també fets importants per al meu poble.  Mentre algú recorda, res no està mort de veritat.  I aguantaré ferma el record de la gent que em veu en passar.

Gavines

MIGURENA Gaviotas 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Aquest poema ve d'aquí

N'has triat cinc.

Com tanka de cinc versos.

Ales bateguen

en un cel inspirat

que m'apropa als teus ulls.

Amb aquest  vol de gavines us desitjo una bona entrada d'any  i que el 2023 ens porti a tots un munt de coses bones, que bona falta ens fan.

MOLT BON ANY 2023! 

Pou al Ventalló

Hi ha un pou amagat

entre el sol i l'ombra.

Escletxes de llum

me l'ornen de perles.

Des del fons del pou

puja l'aigua clara.

I de dins, endins

l'aliment de l'ànima.

Nadales

 

Lytras Nikiforos (1832-1904) - Nadales

- Al vint-i-sis de desembre, fum, fum, fum...

- Que no, nano, que canvies la lletra és  vint-i-cinc,  Nadal és vint-i-cinc!

- I què?  Avui és vint-i-sis.  Al vint-i-sis de desembre fum, fum, fum...

- Li donaria un clatellot,  però no serviria de res...  cridaré més que ell:  AL VINT-I-CIIIIIIINC DE DESEMBRE , FUUUUM, FUUUUM, FUUUUM...

- Ja pots cridar, ja, que demà si tornem a cantar ho cantaré amb vint-i-set... 

- Ets un carallot, però cantes bé.