Una casa a La Tallada d'Empordà
Torratxes a la porta i un banc per seure
amb els veïns, al sol o a la fresca.
Ben cuidades i regades les fulles verdes
i ben neta ben penjada, la roba estesa.
El balcó cara migdia per veure el sol
i la finestra ben posada per mirar la lluna.
Els peus a terra, les mans actives.
I els ulls, i el cor i l'ànima que somien.
Seure en aquest banc, ha de ser tota una cosa ben plaent, devant d'aquesta casa tan endreçada; de dia de cara el sol i a la nit cantar-li a la lluna...Per cert, avui hi ha lluna plena. Aquestes plantes fan molt de goig, a mi aquest any se m'han assecat 6 o 7, suposo que no han pogut resistir tanta calor.
ResponEliminaEl poema és molt bonic, dels que a mi m'agraden.
Petonets, Carme.
Les plantes, pobretes van de bòlit amb aquest temps tan estrany.
EliminaGràcies M Roser! M'alegro que t'agradi.
Una abraçada.
Sobre todo.
ResponEliminaSalud
Que no ens faltin els somnis!
EliminaUna abraçada.
Una casa que té un de tot... fins i tot algú que la somia.
ResponEliminaQuè bonica l'aquarel·la!.
Aferradetes, nina.
Hi ha imatges que em captiven, tot passejant... aquesta casa me la vaig fer meva, sense ser-ho. Amb la fotografia i el dibuix. I el poema. M'alegro que t'agradi.
EliminaAferradetes, bonica!
Que no deixin de somniar mai! Ciceró deia que l'home havia deixat d'utilitzar les dues cames del davant per poder mirar el cel estrellat.
ResponEliminaSempre cal mirar amunt, si no ens estavellem ...
EliminaL'Empordà t'ha inspirat novament. En l'aquarel·la i en el poema.
ResponEliminaSort de l'Empordà... la inspiració em fa molta falta darrerament.
EliminaQuina aquarel·la tan ben dibuixada i amb tots els detalls: la roba estesa, el banc, el balcó, les plantes... tot molt ben conjuntat amb aquest poema on tampoc hi falta de res. Sobretot, que sempre tinguem somnis per il·lusionar-nos i continuar.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Núria.
EliminaUna abraçada!