Davant la mar

Davant la mar les paraules

davant la mar els silencis

davant la mar ombres salades

davant la mar, batec de blau.

Pentinada pel vent

Amb la pinta de vent,

neixen dunes dibuixades,

muntanyes de miniatura

esquitxades de temps.

El sol a l'aigua

Dins el riuet

d'aquesta aigua enfosquida:

sorra i sol.

.......................................................carme

Camí de l'aigua
quan el sol fa la rata
sense sandàlies.

........................................................xavier

Tria la sorra
d'aquest riu enfosquit
per donar llum
als peus que la trepitgen.

........................................................sa lluna

Les plantes neden
vora el reflex del sol.
Passat que torna.

.........................................................Helena

Prop de la riba
apareix la llum groga.
El sol surava!

................................................................M Roser

Entre canyissars
i lliris de riu,
braçal perdut
del riu pare,
guarda prou aigua
per fer de llar
dels petits,
mes menuts,
amagats animals
fluvials.
Juguen entre l’ombra
que els hi cau
i la llum del sol
que es balanceja
sobre les aigües,
com essers immortals.
Un racó perdut.
Un paradís trobat.

.........................................................qui sap sí....

Nenúfars

Rastre de sol

entre la llum i l'ombra

retalls de pètals.

…………………………………………..…………Carme

Flors silencioses
sobre la superfície
de l'aigua calma.

…………………………………………….……….Xavier

Les flors de cara
no són l'únic tresor,
callen la vida.

............................................................Helena

Colors que brillen
entre les fulles verdes.
Torbats els somnis.

............................................................sa lluna

Vaixells de pètals
ufanosos naveguen
en aigües dolces.

.............................................................Núria

Pedres precioses
rodejades de verdor.
Suren a l'aigua.

..........................................................M Roser

Plats rodons trencats,
seients reials
de granotes i gripaus.
Safata a l’aigua
amb fulles i flors.
Ombrel•les pels peixos
que tapen la llum del sol.
Places on xapotejar
una estona abans de dinar.
Coliseu dels concerts nocturns.
Aeroport de libèl•lules incansables.
Retir pausat.
Descans en la vellesa.
Poseu-me un bassal
amb nenúfars sota la finestra
de l’habitació,
per anant morint a poc a poc.

...............................................................qui sap si....

Des de la finestra

Hi ha el sol i el cel blau i la calma

I també hi ha la pluja i el cel gris i la tempesta

I després: hi ha tots els colors nous que ens porten els canvis.

Blogcelebracions

- Blog,  o millor dit Col·lecció de  Moments, on t'agradaria anar pel teu aniversari.

- M'estàs dient,  autora del blog, que puc triar la fotografia  del lloc que més  m'agradi?

- Doncs sí,  ja tens 15 anys i  això mereix una bona celebració.

- En quinze anys, tu saps quants moments has col·leccionat?

- Uf! Doncs sí que ho sé: avui, exactament 3.803 Moments.

- Doncs, aquest Moment 3803 m'agradaria passar-lo a Sa Tuna. Una vegada em vas posar un dibuix que em va agradar molt:  Em faria il·lusió tornar-hi. 

- Ui!  a mi també m'agrada molt Sa Tuna.  Quan era joveneta, amb els meus pares hi vam passar un parell de vacances d'estiu. En tinc bons records. Però no posaré el mateix dibuix, no,  en faré un de nou  i podrem comparar.  El dibuix no té quinze anys com tu blog, però és del 2012, ja quasi en té 10.

- Ens fem grans tots:  blogs, persones i dibuixos.

- Us guanyo de molt, però per molts anys, blog.  

Per fer feliç al meu blog, podríem regalar-li no només les imatges, sinó també alguna història. Algú vol participar en el joc d'inventar un conte curt (o un poema com l'Helena) situat a Sa Tuna?

Començo jo:

Una vegada hi havia una onada  que trencava un cop i un altre sobre aquesta platja de la cala de Sa Tuna.  Ella no se'n volia separar mai.  Demanava al mar i al cel, que la mantinguessin ben a prop de la seva platja estimada.  Que cap tempesta se l'emportés lluny d'aquí, ni cap temporal la trenqués en mil bocins  i passés a formar part de tantes onades diferents escampades pel mar.

Feia bon temps, aquesta primavera, i l'onada s'anava arrecerant cada cop més al raconet més amagat de la cala.  Però un bon dia va passar: un temporal de mar la va trencar en mil bocins i l'ona va quedar escampada per diversos llocs.

La memòria li fallava una mica, un cop s'havia dispersat, però mentre bategava amb calma a Sa Riera, mentre llepava l'Illa Roja i mentre una part d'ella continuava a Sa Tuna, recordava el seu desig de quedar-se per sempre allà i el va  trobar acomplert i amb el guany afegit i immens d'haver conegut altres llocs nous per a ella.

....................................................................................................Carme

Un dia, quan jo era jove, estàvem acampats prop de la Fosca de Palamós i un amic que tenia cotxe ens va dir si volíem anar a veure la tuna, a prop de Begur. Jo no coneixia Begur però m'horroritzava la idea d'anar a escoltar un concert dels pesadíssims bandurriers i guitarristes músics de la tuna. 

Aquells que només de veure la indumentària tan casposa que vesteixen ja em feien entrar basca.
Per sort, em van aclarir la diferència entre la tuna i Sa Tuna.

D'aleshores ençà sóc un admirador de Sa Tuna i de la gent que hi fa aquarel·les.

...................................................................................................Xavier Pujol

Hi han volgut participar:

• L'Helena Bonals amb el seu poema Postals
• En McAbeu  amb seu relat Enyorança
• Sa lluna amb el seu text 15 Anys
• l'Artur amb el seu relat La caleta de Sa Tuna
• En Xavier amb el seu relat  en aquest mateix post
• L'AlfredRussel amb el seu relat Blogcelebrant...
• La Núria amb el seu relat Quinze de quinze
• En Pons  amb el seu Cas típic 3566

Gerro de flors

Tot sovint, ell li portava flors.  Uns ramets de flors preciosos. Un dia eren clavells, Un alte dia gerberes. Un altre dia un ram combinat de fors petites i silvestres.  

A ella i agradaven molt les flors, però li feia molta pena que es pansissin tan de pressa.  Li sabia greu dir-li,  per no semblar que les hi despreciava.  Ho feia amb tanta il·lusió i tanta dolçor que no sabia com fer-ho. Tot i així,  un dia quan un dels ramets ja s'estava pansint,  ella li va preguntar.  No et sap greu que es panseixin les flors tan aviat i que les puguem gaudir tan poc?   Ell va contestar que sí que era una llàstima, però no va allargar més la conversa.

A partir d'aquell moment, però,  ell li va continuar portant flors,  cada setmana,  només que les d'ara, eren dibuixades.  Dibuixades de flors reals i fins i tot inventades.  Feia les flors més divertides que us pugueu imaginar.