Just ara fa un any, encara bastant confinats, vaig escriure un poema sobre el que tenia més a prop i més a mà. Les flors de l'alzina. En Xavier (que ja se m'ha avançat en posar-la al blog) va fer la música, ha fet les fotos i a sobre ha cantat la cançó. Jo no podia pas fer altra cosa que fer-ne un vídeo i muntar-ho tot.
Gràcies Xavier per trobar sempre músiques pels meus poemes.
PD: He reeditat el vídeo per millorar unes quantes coses que fallaven al primer.
Cau, suau, la pols del pol·len. I per tot arreu s'escampa. Cobreix de groc flors i arbres, cotxes, cases i camins. Fins que un dia ve la pluja tan a raig i tan potent que fa tremolar les branques i el groc ens envolta els peus. Quan els penjolls són a terra, una espessa estora fan. I si ens hi estirem a sobre tenyeix de groc els cabells. Sobre el llit de flors d'alzina, un regal encoixinat, aprofitem l’acollida del bosc que sembla encantat. Ara que tot ens canvia, ara que tenim davant un compte enrere tan curt que no sé com començar, descalcem-nos sense por, tastem la terra guarnida, inventem un nou matí i una nit sense cap fi.
