Llenya

Tinc una estiba de llenya
més alta que no pas jo.
I un cistell ple de cireres
d'un color vermell molt fort.
I allò que mai no s'acaba:
llaminadures del cor.
Quan tinguis fred, vine a casa
i ens escalfarem al foc.
Si tens gana, de cireres, 
en tindrem per a tots dos.
I compartirem somriures,
abraçades i petons.

Hi ha una solitud de l’ànima
que només se'm cura amb mots.

Papallona blanca

L’instant és més important perquè ens fuig de seguida?
La papallona més valuosa perquè vola només m'hi acosto?
O no...
L'instant és només l’instant i la papallona, la papallona...

Pinyes

Seques i dures.
Buides de tota utilitat.
Amb rastres d'una bellesa natural indiscutible.
Potser quan sigui hivern hi encendrem algun foc... encara, 
i ens hi escalfarem el cos i l’ànima.

Finestra i cabàs

Les paraules són com les flors a dins del cistell.
Darrere cada flor hi ha un pensament,
darrere de cada fulla, un sentiment.
Posades amb cura, 
amb prudència i atreviment a la vegada.
No tothom les sap entendre.

Finestreta ocupada

Tapats, rere el fullam de vida quotidiana, 
sempre hi som, ben endins.
Propers i inabastables.
Eterns, de tan efímers.

Gavina a la sorra

D'una foto de l'Instagram de la Montse - una mica de tot

En solitud, arran d'aigua
envoltada de colors indefinits.
Sense el seu crit
només contempla,
sense expectatives.
Espera, o no espera...
tot allò que pugui venir.

Massa paciència

Dibuix d'una foto de la Montse trobada al seu Instagram

No va marxar mai de davant de la porta, encara que la veia tancada. 
Trucar o no trucar només depenia  dels seus impulsos de cada moment.