Rentador de Castelló d'Empúries el dia de la festa Terra de trobadors

Jo en diria safareig, però vaig sentir que en diuen rentador, doncs respecto el nom autòcton...

Em posaré aquella roba d'altres temps, 
endreçada en llocs molt amagats.
I aleshores, seré jo, més que mai 
i seré una altra que no he sigut mai.
Buscaré l'aigua més clara
per fer bugada de roba blanca, 
de roba fosca i de roba clara.
Retornant els colors a cada peça.
Buscaré un indret bell i tranquil,
vora les branques potents 
d'un plàtan gegant i protector
i amb les meves mans
rentaré, plegaré, planxaré
i endreçaré al seu lloc cadascun
dels meus mots tal com ho faig
amb la roba neta de cada setmana.

Quin rentador més bonic el de Castelló d'Empúries!  El dia de la festa de Terra de Trobadors, el vam veure en actiu.

Ermita de Farners

M'emportaré un dinaret senzill, potser un entrepà d'aquells que tenen diverses coses a dins i que queden boníssims, potser fruita, potser una mica de tot. Maduixes si n'és el temps. Aigua fresca, un termos de cafè. I dinarem en aquest alzinar net i polit. De sureres, amb els seus troncs de colors diversos, més foscs si ja fa temps que han tallat el suro i més vermells si fa poc temps.  Seurem en alguna taula de les que hi ha escampades i prou allunyades les unes de les altres per no fer-se nosa.  I sentirem com es gronxen les branques amb la mica de vent que fa. I aquest silenci només trencat a breus moments per algú que arriba fa un passeig i torna a marxar. Nosaltres no passem de llarg, ens hi quedem a passar el dia, encara que estigui núvol, potser precisament perquè no hi ha gaire ningú. I parlarem de tantes coses que ens ve de gust parlar.  

Després passejarem per tot l'alzinar o potser fins i tot pujarem fins al castell, en baixar, tornarem a aturar-nos.  Per berenar, les últimes maduixes.

I ens adonarem que no és el mateix passar de llarg, encara que els teus ulls hagin vist el mateix paisatge, que quedar-te una bona estona. Veure un lloc està molt bé, viure'l és molt millor.

Anglès

Sempre hi ha un retall de blau en sortir de la fosca. 
De blau de cel o potser de blau pintat 
i ens hi omplim els pulmons per reprendre el pas. 

Hi ha portals oberts, que no es tanquen mai. 
Semblen fets expressament 
per passar per sota les quotidianitats 
sense que ens pesin massa. 
Hi passem sempre de pressa, 
però jo m'hi aturo i me n'enduc les llums i les ombres 
i potser sí que sabré sortir-ne sense recances. 
Al proper passeig, hi tornarem a passar. 

Més enllà del moment, 
els portals tan bells, 
per bé que massa tancats, 
m'admiren i m'atreuen. 
Inaccessibles, 
fan que des de fora també m'agradi mirar-los.

Campanules blanques i geranis roses

Campanula carpatica alba  (gràcies fra Miquel)

Colors d'estiu.
Vora el camí 
les cases en fan ofrenes.

La nit

El peus tasten la nit, rere els vidres.
La lluna, dins un globus de paper
la fa més clara.

Fa fresca a fora...
Il·lusions i reflexos fan un relat d'encanteris.
Soc i no soc la nit, ni el so del riu, ni la llunyana lluna.

Sant Pere Despuig

Plou, 
I no aturem el viatge dels turons.
Com un joc.
De turó a turó, d'ermita a ermita.

Em  mullo
I surto i m'apropo i miro...
I busco la història amagada dels finestrals 
que callen tot escoltant el trepig de les gotes.

Marxem amb la imatge als ulls i l'instant al cor.
Ara sabem que la pluja de debó
encara no havia arribat.

Pallera a Sant Andreu de Socarrats

Entre la pluja i la terra, 
l'espai humit i càlid ens envolta.
La teulada, el paller... 
precàries proteccions
de bellesa immensa.
Refem camins per abastar-la.