Pallera a Sant Andreu de Socarrats
Entre la pluja i la terra,
l'espai humit i càlid ens envolta.
La teulada, el paller...
precàries proteccions
de bellesa immensa.
Refem camins per abastar-la.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
He hagut de mirar google maps per saber on està Sant andreu de Socarrats. M'agrada molt conèixer racons de la nostra estimada Catalunya :)
ResponEliminaA la Vall de Bianya. És un petit paradís, ple de masies que ara estan convertides en cases rurals. Ens ho posen bé per anar-hi. A mi també m'agrada molt conèixet racons i pobles de Catalunya. Me n'he fet un objectiu (conèixer tots els que pugui i trepitjar territori) que em fa molta il·lusió. :)
EliminaEs respira pau en aquest bell indret. La humitat li escau.
ResponEliminaEs respira molta pau i tenia una energia molt positiva, aquest lloc. Hi arribes i estàs content d'haver-hi arribat, d'haver-ho conegut. Bé, coses meves... potser només la sento jo, aquesta energia, però si la sento, bé hi deu ser. Com si el lloc ens acollís.
EliminaAquesta pallera, potser encara podria fer servei...Si més no per fer-hi acampada algun estiu plujós...És tan bonica la Vall de Bianya !!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La veritat és que estava molt net i molt desembarassat de trastos i coses i em va fer pensar que algun us o altre li volien donar. Com si l'haguessin deixat a punt. Bon dia M Roser.
EliminaEl paller quan inmortalitzat quan més falta fa, plou
ResponEliminaDoncs sí, protegint la palla...
EliminaLa pluja fa més vives les fotografies, es menja la pols. El teu dibuix també es menja els detalls, idealitza aquesta "bellesa immensa".
ResponEliminaEl dibuix es menja els detalls i ho vol abastar tot, al mateix temps. L'arbre de la dreta és davant de l'ermita, un tros de la masia inun tros del paller...
Elimina