La nit

El peus tasten la nit, rere els vidres.
La lluna, dins un globus de paper
la fa més clara.

Fa fresca a fora...
Il·lusions i reflexos fan un relat d'encanteris.
Soc i no soc la nit, ni el so del riu, ni la llunyana lluna.

Sant Pere Despuig

Plou, 
I no aturem el viatge dels turons.
Com un joc.
De turó a turó, d'ermita a ermita.

Em  mullo
I surto i m'apropo i miro...
I busco la història amagada dels finestrals 
que callen tot escoltant el trepig de les gotes.

Marxem amb la imatge als ulls i l'instant al cor.
Ara sabem que la pluja de debó
encara no havia arribat.

Pallera a Sant Andreu de Socarrats

Entre la pluja i la terra, 
l'espai humit i càlid ens envolta.
La teulada, el paller... 
precàries proteccions
de bellesa immensa.
Refem camins per abastar-la.

Porta i escala. Masia de Sant Andreu de Socarrats

Dir la veritat, les coses tal com són, a vegades sembla impossible, però allò que sí ha de ser possible és intentar-ho. No ens podem empresonar en silencis volguts i consentits.

La veritat, a vegades té dues cares: 
La bellesa imponent de la masia i el seu abandonament.
La força i potència de la seva estructura i la fragilitat en alguns espais o moments.
La riquesa de la seva història i el seu sentit més profund  i el seu aspecte descurat.

Les aparences enganyen, ho diem molt. I és ben cert, per saber i conèixer cal anar a fons. Fins i tot de nosaltres mateixos.

Quina meravella de masia i que difícil deu ser mantenir-la en perfecte estat.

Porta i escala a Santa Margarida de Bianya

No és la porta d'entrada a cap realitat. No és cap camí gaire transitat. Insegura, sense proteccions ni baranes. Guarnida amb les plantes que la fan bonica, oberta com si fos una finestra.

És la porta que utilitzem per escapar-nos d'un excés de racionalitat, és la porta dels somnis, és la porta que obre altres dimensions. Discreta i a punt badar-se del tot quan el pensament ens hi porti.

Escric amb les mans 

siluetes irreals.

Dibuixo amb les paraules

mons paral·lels.

Pugem els graons poc a poc

Obrim la porta amb molta cura.

I sabem passar el llindar sense cap por.

Austeritat
de l'escala, amb flors
de benvinguda.

....................................................Helena Bonals

Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre 2018

Doncs sí, hi tornarem, sense defallir!

Que tingueu tots una bona diada!

Ens veiem demà, a la Diagonal!

Tot el poble cantarà la melodia dels indignats.

És Catalunya que es rebel·la i lluita per la llibertat.

Els batecs dels nostres cors ressonin forts com mil tambors.

I que el nou dia comenci ara quan surti el sol.

Lluitaràs al meu costat, serem més forts si estem units.

Més enllà de la mentida i la violència hi ha la pau. 

Somriu, aixeca't i lluita per la llibertat!

Tot el poble cantarà la melodia dels indignats.

És Catalunya que es rebel·la i lluita per la llibertat.

Els batecs dels nostres cors ressonin forts com mil tambors.

I que el nou dia comenci ara quan surti el sol.

Si unim les nostres forces l’enemic no passarà;

el joc brut i els seus abusos no ens podran mai fer callar;

colze a colze trenquem les cadenes de la repressió!

Tot el poble cantarà la melodia dels indignats.

És Catalunya que es rebel·la i lluita per la llibertat.

Els batecs dels nostres cors ressonin forts com mil tambors.

I que el nou dia comenci ara quan surti el sol.

Tot el poble cantarà la melodia dels indignats.

És Catalunya que es rebel·la i lluita per la llibertat.

Els batecs dels nostres cors ressonin forts com mil tambors.

I que el nou dia comenci ara quan surti el sol.

El Ter a Llanars

Troncs i trossos de branques trencades giravolten 
amb la força de l'aigua que els arracona a un costat.
No els arrossega, per més estona que me'ls miro.
Continuen movent-se en uns cercles incerts a mercè de l'aigua.
D'altres baixen a gran velocitat.
Importa molt el lloc on ets, on et situes:
pots donar voltes tota una eternitat o avançar impetuosament riu avall.

Hi ha llocs, on el riu no deixa cap opció pels que voldrien fluir plàcidament.