dilluns, 25 de desembre del 2017

Bon Nadal a tots


Blanc de neu, per la puresa i la generositat de l'ànima
groc al cor, pel records i el desig de retrobament.
Bon Nadal a tots amb tota la pau, l'amor i la llibertat.

divendres, 22 de desembre del 2017

Arbre de Nadal 2017



El millor arbre que podem guarnir,  ja el vam guarnir al  carrer Marina. 

NO HI VEIEU UN ARBRE DE NADAL?

Us volem a casa. Us recordem cada dia. 




dimecres, 20 de desembre del 2017

Rosella per a l'Helena...



No t'aturis, ja sé que és hivern.
Si vols roselles hi haurà roselles.
En el somni dels dits neixen les flors.
En la mirada hi ha tacte de pètals.
Alçaran el cap quan sigui l'hora.
Encara no sé quin serà el camí,
ni si el final és prop o lluny. 
Sense que hagi pogut aprendre gaire,
sé que si volem roselles hi haurà roselles.
Encara que sigui hivern.







dilluns, 18 de desembre del 2017

Passatge a Sarrià


Fotografia de Miquel Àngel Vich






Les nostres passes
acompanyen els mots,
mai al revés.




































Hi ha sempre un misteri en els passatges, perquè la claror ens arriba diferent enlluernadora i màgica.
Les meves fotos fetes amb massa pressa, (impacient que soc, massa sovint)  no fan justícia a la realitat.




divendres, 15 de desembre del 2017

Els colors de foc que m'acompanyen

Diàleg d'un post que ve de la Mònica


Sento els colors de la tardor
sobre la meva pell.
I sento el vent, ara suau,
ara potent, que se m'emporta.
Batego al seu ritme
malgrat jo mateixa.
Hi ha un final que s'apropa.
D'oblit i de descans reclòs.
Reposo, ara, sobre la randa més fina
en la fredor de la tardor tan avançada.
Sí, faré una pausa
mentre em durin
els colors de foc que m'acompanyen.
Els viuré com el darrer adéu,
encara bell, cap a aquest món
sovint, el més inhòspit.

dimecres, 13 de desembre del 2017

Marieta sobre una fulla seca

D'una foto de l'Anna_lara trobada a l'Instagram

Tan quieta, tan petita, tan fràgil,
em mantinc a les acaballes del meu món,
però no oblideu que tinc ales.
Buscaré la claror i les fulles tendres de nou.
Hi ha arbres i plantes perennes,
i sobreviuen a l'hivern amb un verd que no cedeix
ni claudica davant dels negres més foscos
i avançats de la descomposició final.
Quan el moment serà arribat, volarem.

dilluns, 11 de desembre del 2017

Peixets 2


L'anhel de transparències en cada mirada.
El moviment incessant i opac de cada dia.
Des de les profunditats miro amunt, cap a la llum.
Si em pots veure, crida'm o vine a buscar-me.
L'instant  present, entre la superfície i la profunditat.
Entre dues aigües, nedant, nedant, sense aturar-nos.
Hi ha el tacte fresc de l'aigua sobre la pell, 
i el tacte inesborrable de la pell sobre la pell, 
com qui arriba a casa, al lloc segur.
Oasi d'aire, dintre l'immensitat de l'aigua.







Submergida  dins de la boira del temps, sovint la nit em sembla més clara. La mateixa lluna  i tants ulls diferents  que la mirem. La mat...