Escola

Com una metàfora, la bellesa, l'acolliment, la serenor i la placidesa d'aquest porxo d'una escola del nostre país, ens explica com és de dins l'escola pública catalana.

Cuidem i defensem les nostres escoles.
Defensem i fem costat als nostres mestres.
La nostra escola és avançada, plural, respectuosa amb tothom... que la deixin en pau.

És tardor vora l'aigua

I el crit de les coses invisibles

encara fa mal.

Barbollaire

Hi ha paraules com gotes de pluja
netejant ferides oblidades.
Tenim la tardor daurada
que ens envolta el peus i el cor.
I les passes ens parlen 
damunt les fulles seques.

I la nostra remor, com la del riu,

tampoc s'atura.
Que l'hivern ens dugui
la calidesa del foc, 

el caliu de les brases.

Font d'en Gurb

Només el sol té dret a les seves taques.

J. W.  Goethe

Només el bosc té dret a la seva tardor.
Només la font té dret al  seu silenci.
Només tu tens dret a la teva absència.
Només jo tinc dret a la meva solitud.

Algú té ganes d'afegir algun "Només"?

Només el poble té dret a la seva llibertat........................................... Galionar

(Sobretot la dona) Només jo tinc dret a decidir sobre el meu cos.
(també els homes)........................................................................Xavier Pujol

Només l'aigua té dret a foradar la roca i sortir lliure en forma de doll
..................................................................................................... Maria Roser

Només el poble salva al poble .................................................................XeXu

Només cercant-lo es troba el camí.........................................................Glòria

Només nosaltres tenim dret a voler ser amos dels nostre destí
.........................................................................................................Elfreelang

Només la poesia té dret a amagar-se..........................................Helena Bonals

Passatge Isabel

Amb pas lent, travessem el passatge, on la ciutat es fa tranquil·la, on la ciutat es fa barri entre turons. Les cases i els seus jardins estan separats pel carrer i tot passejant, les eixides i els patis s'ofereixen a la vista llaminers i bells, algun de ben cuidat, algun de desendreçat i ple de vida.

Entre la imatge i el vers
es passeja la mirada.
Entre colors i paraules
el so somort de la ciutat.
Entre el camí i els detalls
la ment atrafegada pensa.
Se m'escapen de les mans
tantes coses, que només retinc
aquests versos d'un sol instant:
El color rosa d'un carrer
tan pausat i amb nom de dona.

Pd: avui la inspiració m'ha vingut de ca la Consol

La font picant de Sant Hilari Sacalm

La nit m'empaita.
La tristesa als esguards,
la boira espessa.
Ni sol, ni cel serè
fan llum, aquesta tarda.

Aquesta tanca ha trobat la inspiració als núvols al cor de Noves flors

Cercles concèntrics (o ni cercles ni concèntrics)

assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser no n'estaràs segur -
que has assolit el cercle convincent.

Joan Vinyoli, Cercles

assajant sempre cercles,

i si un dia em sembla 
que he assolit el cercle convincent,

puc estar segura

que la vida farà que me'n desdeixi

així que jo comenci a voler quedar-m'hi.

............................................................................Carme

Palau de la Generalitat

Fotografia del M H President Carles Puigdemont a l'Instagram

Mirem al cel 

des de les belles parets

i coronaments i gàrgoles,

buits i desnonats, tan tristament.

Enlairem-nos més amunt

de totes les presons i reixes,

per fer un camí que ha de ser nou.

Serà més lluny, l'arribada,

serà més dur i esquerp el camí,

però la tènue claror del nord, 

ara, es fa esperança.

Mirem amunt... 

Si no hi ha claror de dia

hi haurà un estel cada nit.