Si són flors de Miquel Bezares

dolen,
lleugers,
les nits i els dies
si,
a una terra
calcinada,
pretenc l'arrel.

Sentir
el poderós vent
que espargeix
el que un dia
fou flama
mena a la pena.

És
palès que em fuges
de les mans
i que els besos
són de cendra
.

............................................Miquel Bezares


Hi ha arrels tan fondes
que cap incendi no pot cremar.

creixen nous brots
verds i tendres
que canviaran la terra
i la cendra alimentarà
nova vida.

No em cal fugir, no.
Les teves mans
renovaran el bes
que serà el caliu
de la tendresa.

...............................................Carme

Paratge de Tudela al cap de Creus

Somio damunt la sorra. 

Tanco els ulls, 
mentre prenc l'ombra
i l'aire suau m'acarona la pell.

Sento el so, tan proper, 
del trencar de les ones.

Què em diuen? Què em volen dir?
(Tu ets la mar, digues)
Les escolto i voldria entendre.
No és el so tranquil·litzador de la calma.
No és la ira de cap déu ofès.

Em diuen la força i  la potència mesurada.
I que no és de joguina el seu bes.
(I jo la platja, digues)
No només la placidesa importa,
hi ha també l'empenta del batec.

Es troben i es penetren: mar i sorra,
indestriables, de tan diferents.

Roques vora mar

Blanc i rovell.
I el blau profund del mar.
Núvols s'escapen.

La calma fràgil

sentiment arrelat.

No hi ha paraules.

Caputxina groga

No, no t'obris encara, 
que l'espera és més dolça.
I el final del temps dels pètals 
sempre és massa immediat,

Atura't,  deixa que jo m'emporti el teu gest
i recordi la suavitat de cada pètal damunt la meva pell.
...............................................................................................carme

delicada caputxina groga 
si l'espera és llarga el miracle dels pètals oberts serà molt mes bell 
el desig ens fa llarga l'espera i curt el fruit bell
...............................................................................................Elfree

Caputxina,
sedalina,
seda groga
de la Xina,
brisa fina
mou la tija
quan la tarda
ja declina.
......................................................................................Olga Xirinacs

Caputxina pagerola
que omples de color l'estiu
amb l'esclat de fulles verdes,
i floretes grogues.
.......................................................................................Glòria Bosch

Assumpta artesania

Un estoig per la bossa que porto cada dia, el de roba estampada de blaus.
Un estoig per la bossa dels blocs de pintar  i les aquarel·les (el petitó de color teula) i una funda pel mòbil, de llana vermella.

Ha quedat tot super xulo i ja ho tinc tot en funcionament.

A més a més una inicial amb tampó per a fer servir d'ex-libris o del que vulgui.  Més a l'esquerra el tampó i a la dreta la primera prova que he fet. He de comprar tintes d'altres colors.

Assumpta, ets una crack de l'artesania!

Papallona sobre flor blava

Damunt del blau
amb les ales plegades
batec silent.

Amb la nostàlgia

d'un blau que que ja he perdut

plego les ales.

carme..................................................................................................................

Amb la cadència

d'un blues de matinada

callen les cordes.

............................................................................................Xavier Pujol

amb les ales plenes de blau
m'enlairo, breu com els dies 
de la meva intensa vida de papallona

...........................................................................................Elfreelang

Amb la mirada
cap a un futur incert
dormen els blaus.

............................................................................................sa lluna

Posada sobre el blau
enyora la possibilitat 
d'aturar-se al seu mar

......................................................................................Joan Gasull

Subtil, eteri
papalló d'ales clares
somiant en blau

........................................................................................Glòria

Blau d'esperit.
No calen ornaments
al teu costat.

.......................................................................... Helena Bonals

La flor agraïda
acull la papallona,
amb nèctar blau.
...............................................................................M Roser

Els nostres trens

En els trens del Vallès, a més a més de viatjar puntualment,
a vegades, viatgem acompanyats de Pere Quart.

I em fa venir ganes de dialogar amb ell:

El meu bosc no és tan espès
i té tres pins, no pas quatre.
Els turons ja s'han malmès
però no ens deixarem abatre.
Com el Vallès no hi ha res.