No coneixia de res el gat, ni la casa, ni els seus amos. Tot just hi passava per davant cada dia.
La gateta em mirava com si em vigilés, no pas amb gaire bona cara. Malgrat tot, es deixava fotografiar i deixava que li digués quatre coses agradables, sense poder arribar mai a tocar-la, perquè ella era en un balcó del primer pis i jo simplement caminava pel carrer. La bona veritat és que ella no s'immutava, semblava una estàtua. El dia que anava amb pressa i jo no aixecava el cap, ella em miolava, com si em cridés, per fer-se veure. Just quan jo aixecava el cap, ella callava i tornava a mirar-me amb ulls vigilants. Jo pensava que acabaríem fent una bona amistat i que deixaria de mirar-me com si jo fos una mala persona.
Un bon dia (o mal dia) jo no vaig aixecar el cap i ella amb dos bots, un fins a la barana i l'altre fins al meu cap em va esgarrapar, mossegar i em va deixar tant malmès com un Sant Llàtzer, tant! que vaig acabar a l'hospital.
A veure, em sap greu que el protagonista hagi acabat a l'hospital, però una part de la culpa és seva. Amb tantes fotografies i paraules agradables, la gateta s'ha cregut, amb raó, la protagonista de l'obra i quan una prima-dona ha decidit que has de ser el seu públic, val més que aplaudeixis de seguida si no vols que la història passi a ser un drama absolut. És com en el cas dels nens petits: quan reclamen la nostra atenció, val més fer-los cas... si no volem prendre mal. ;-)
ResponEliminaUn nou repte perfectament aconseguit. Realment el final és un gir totalment inesperat. Molt bé!
Abraçades!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaTens raó, no és bo crear expectatives i després fer com si res... et jugues una estada a l'hospital.
Abraçades.
Vaja fums que té aquesta gateta! ;-)
ResponEliminaJa ho diuen que no et pots refiar mai d'un gat... mai saps quina l'estan pensant...
Malgrat tot, n'has fet una foto molt simpàtica.
Aferradetes, preciosa!
S'ho devia creure massa...
EliminaLa gateta (o gatet... jo què sé!) real, es va portar molt bé, i no va fer res de dolent.
Aferradetes, preciosa!
Veritablement fa cara de bona gateta.
ResponEliminaSí, que sigui una mica massa creguda, no vol pas dir que no sigui bona gateta.
EliminaNo es pot jugar amb els sentiments de les gatetes.
Me encantan esos bichos. Pero los felinos siempre son eso, felinos y si te adoptan puede ser lo mas bonito y sobre todo relajante cuándo se te suben encima y ronronean adormilados.
ResponEliminaAbrazo.
Jo no he tingut mai cap gat i no he pogut tenir aquest privilegi… mai no m'han pogut adoptar.
EliminaUna abraçada
Son misteriosos els gats i gates !.... sempre guaitant i sense saber què pensen... hehehehe El protagonista del conte però, ho va descobrir....la verdadera estrella del conte, era Ella !!.
ResponEliminaBona setmana ; )
No podia suportar que no li fessin cas...
EliminaBona setmana! ;)
A mi em fan por els gossos, els llamps, i des que va venir una usuària a la meva biblioteca i em va dir que tenia una malaltia molt discapacitant, encomanada per algun gat, que els defujo.
ResponEliminaEl final de la teva narració no me l'esperava, malgrat tot.
Em això coincidim. Jo defujo bastant tota mena d'animals que no conec.
Elimina