Una finestra pescada a l'atzar a Ceret i una història totalment inventada.
La finestra estava molt ben protegida amb els finestrons, una bona reixa, una tela metàl·lica destartalada i uns guardians vegetals que la vigilaven. La van pintar de color blanc. Les plantes que hi tenien eren sempre verdes, sense flors, amb fulles tan diverses que algunes creixien amunt i d'altres deixaven caure les seves fulles cap avall, unes tenien fulles grosses i altres les tenien petites i entre totes acabaven de tapar la vidriera,. Les regaven els dilluns i els dijous. No acostumaven a obrir mai del tot els finestrons, com si volguessin guardar una estricta privacitat de la seva vida i de les activitats que allà es practicaven. A les dotze en punt de la nit tancaven. I jo que no podia entendre una rutina tan exacta i tanta rigidesa, em vaig dedicar a observar i observar. I un bon observador sap mirar per les escletxes. I al llarg de tot el mes que vaig mirar, vaig veure molts paquets i moltes bosses i bossetes i persones que entraven carregats i sortien sense res i a l'inrevés, d'altres que entraven i sortien, aparentment, sense res. Al cap del tot mes d'observació vaig avisar la policia.
Sol passar això. Com més dissimulades vols fer les coses, més crides l'atenció. ;-)
ResponEliminaBona setmana!
Espero que ningú reconegui aquesta finestra com a seva i no em demandin per difamació. Potser hauria de posar un avís.
EliminaPerò sí que tens raó amb la teva reflexió.
Bona setmana!
A janela gradeada é linda, mas bem suspeito o que atrás delas ocorria...
ResponEliminaGostei de ler! beijos, chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaPetons!
Per arribar a aquesta conclusió i avisar a la policia, imagino que la teva protagonista va fer un munt de guàrdies i fotos. Anotant les hores i mostrant les entrades i sortides de la gent que visitava el pis. Gairebé es va muntar un observatori. Tot i que en la foto es pot veure un pis tranquil. Suposo que ens ha posat aquesta foto precisament per no involucrar-se massa i que no reconeguin qui els va delatar- ;-)
ResponEliminaM'agrada molt la història i la foto. I un cop més, repte aconseguit!
Aferradetes, preciosa.
I tant que sí! Un bon munt de guàrdies que va haver de fer. a tafaneria té això que quan comença, ja no es pot aturar fins a haver-ho descobert tot.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes preciosa!
L'observadora va veure si alguna persona entrava amb una serra?
ResponEliminaAlgú dels que en va sortir carregat arrossegava una catifa enrotllada de metre setanta-cinc d'alçada?
No, no, no ... Tot era més subtil: paquests i paquetets, sobres i sobrets.
EliminaLa detectiu Carme a Ceret! Noves aventures. Primer em pensava que feies una descripció detallada i minuciosa de la imatge, però això hauria sigut massa pla per tu. I ves per on, l'observació va donar fruit. Una pregunta: t'hi vas haver d'estar molts dies per poder veure tot el que vas veure???
ResponEliminaAbraçada, Carme!
😂🤣😂🤣 Tot un mes, observant unes 16 hores cada dia. Són moltes hores 16 X 30 =480 hores.
EliminaAbraçada, Teresa!
Dear dénonciatrice, our family – all of us – have simply done our very best to give back a little of all the love that our beloved grandmother, who had to spend her final months in darkness with the curtains drawn due to photodermatitis, had given us throughout her life.
ResponEliminaShame on you!
*
Benvolguda denunciant, la nostra família – tots nosaltres – simplement hem fet tot el possible per retornar una mica de tot l'amor que la nostra estimada àvia, que va haver de passar els seus últims mesos a les fosques amb les cortines tancades a causa de la fotodermatitis, ens va donar al llarg de tota la seva vida.
Vergonya!