Una vista de Llanars i Sant Antoni, des de La Roca.

 

-  Ostres,  això és un lloc de somni,  no? 

-  No et queixaràs,  oi? Tenim aquí  un pis,  en  una casa reformada  que és d'un dels que porten l'associació.

Vam entrar en un pis,  i  vaig veure  quatre dones de diferents edats i un noi  molt jove,  més que jo, no crec que arribés a 20 anys. Les dones eren totes una mica més grans.

- Us presento la Cati,  de moment es quedarà amb vosaltres.  Fins que trobem una feina per a ella i  es pugui buscar un altre lloc per a viure.

Mentre ens anàvem coneixent  i jo feia esforços per no oblidar cap dels 5 noms  que m'acabaven de dir,  va entrar la Tensi. Em va fer una abraçada que quasi  m'ofega  i em va repetir 10 vegades "que contenta estic de veure't i que siguis aquí"

 - Perdona'm  Cati,  que no t'hagués dit res, no t'hagués  avisat del perill  que corries.  Quan em vas explicar la decisió del teu pare,  vaig dubtar molt  si avisar-te o no,  però al final vaig decidir fer-ho així,  que l'associació et salvés  i que tu no haguessis de sospitar res,  ni t'haguessis d'oposar al teu pare,  ni al teu suposat parent.  Això hauria dificultat  que tot funcionés  tan bé com ha funcionat.

- Tot està bé si acaba bé...  ara  a veure com me'n surto  i espero que no em trobin.

- Aquell mala persona,  té  ja un munt de denúncies sobre seu,  no entenem què passa  que no l'acaben de tancar mai,  però  jo crec que aviat caurà.

- Ajudaré en tot el que pugui i  miraré  de trobar feina,  a veure si  m'hi ajudes tu també.. 

- Per descomptat que sí.  Aquí  agafaràs el relleu de la Maria,  que ja marxa a viure amb unes amigues  a Olot  que és on ha trobat feina.  

- Aquí comença  una nova etapa de la meva  vida. 

 

Les noies es deien Maria (la que ja marxava del pis),  Fàtima, Araceli i Maia i el noi es deia Roan.

Aquella nit vam parlar poc, tots van ser acollidors amb mi, i deien que estaven contents que hagués arribat. I jo crec que era ben cert en gairebé tots els casos, perquè els agradava que algú omplís el buit de la Maria. Peró la Maria malgrat les seves bones paraules, no semblava gens contenta, i per tant no era sincera del tot.

Mentre la Maria s'anava acomiadant de les companyes, la Cati va sentir que en un murmuri li deia a l'Araceli. Si no hagués vingut ella, m'hauria pogut quedar uns dies més.