Piragües a l'Ebre
El riu els porta
L'aigua flueix de pressa
Ells dirigeixen.
Em va agradar mirar com sense fer gairebé res, avançaven al bon ritme que marcava el riu. Tot just petits moviments, de tant en tant, només si calia, per redreçar la direcció.
Riu de cristall
les piragües davallen
amb pas suau
les piragües davallen
amb pas suau
...........................................McAbeu
Com peixos neden
dins el mateix corrent
piragües avall.
dins el mateix corrent
piragües avall.
...........................................Paula
Són com branquillons
caiguts de l’arbre al riu.
L’aigua hi juga.
caiguts de l’arbre al riu.
L’aigua hi juga.
............................................qui sap si...
Riu de cristall
ResponEliminales piragües davallen
amb pas suau
Bon cap de setmana!
De seguida que pugui, el pujaré al post…
EliminaNo et pensis no tan suau, baixaven ben de pressa… 😀
Bon diumenge, Mc!
Com peixos neden
ResponEliminadins el mateix corrent
piragües avall.
En aquesta foto hi podem trobar de tot: aigua, terra, arbres, muntanya, un cel ple de niguls i el factor humà. Fantàstica!
Blogger de cada dia pitjor, segueixen sense actualitzar-se els nous posts, no els teus, gairebé els de tothom que segueixo. Ho fan per cansar-nos?
Aferradetes, preciosa.
Els voltants de l'Ebre són espectaculars. Tens raó hi ha de tot.
EliminaGràcies per l'haiku. Anirà cap amunt.
Aferradetes, nina!
Són com branquillons
ResponEliminacaiguts de l’arbre al riu.
L’aigua hi juga.
Acabes de descriure la meva sensació en mirar-los, tan fràgils en aquest riu tan potent…
EliminaMoltes gràcies, qui sap si…
Tenint noticies de la fama de la zona, em podries confirmar si la foto està feta pels vols de Miravet?
EliminaDoncs sí, just a sota del poble de Miravet!
EliminaDesde luego el Ebro despierta sensaciones. Besitos
ResponEliminaSí, i tant que sí!
EliminaUna abraçada
Vamos como cuando las aves pillan las corrientes y se dejan llevar moviendo solo de vez en cuando las plumas de la cola.
ResponEliminaUn abrazo.
Doncs sí, ja ve a ser això mateix... deixar-se portar i només modificar la direcció.
EliminaUna abraçada.
Em recorda aquell anunci de TV3 amb música de Ludovico Einaudi. Era per convidar les empreses a anunciar-se a la tele, perquè la seva empresa aniria més endavant que sense fer-ho.
ResponEliminaSembla que diguis que més enllà del determinisme hi ha sempre espai per al lliure albir.
Trobar l'equilibri entre deixar-nos fluir i decidir és difícil, però no impossible. Sempre hi ha espai per al lliure àmbit, em penso.
EliminaM'agrada tornar a admirar l'Ebre i llegir els teus mots com naveguen aigua avall.
ResponElimina(Gairebé hi vam coincidir)
Admirar els rius no sobra mai. No em canso de mirar-los. L'Ebre magnífic, sempre!
Elimina