Damunt del prat
Quan s'amaguen les paraules
les busco entre la pluja, la neu o la boira,
per estendre-les bé, a ple sol.
Damunt de prat, vora del bosc,
a mig camí de la carena
les paraules creixeran
alimentades de cel i de núvols blancs.
Quan s'amaguen les paraules,
els versos poden ser, només, una imatge.
Molt bonic aquest poema de les paraules: estendre-les, alimentar-les, amagar-les... gairebé persones :)
ResponEliminaGairebé com persones, perquè nosaltres som una mica les nostres paraules.
EliminaMoltes gràcies, Gemma!
Que no s'amaguin mai del tot les paraules. Malgrat el que es diu, de vegades amb un grapat de paraules (no cal que siguin mil ni molt menys) n'hi ha prou per explicar coses que només amb una imatge no entendríem pas.
ResponEliminaI, per si això no fos prou, també s'ha de tenir en compte que les paraules ens agraden molt... tant o més que la xocolata negra. :-DD
Bon cap de setmana!!
Estic totalment d'acord que les paraules, de vegades, expliquen millor que les imatges. Al menys per a mi, que semprebm'ha costat d'entrendre els mims, i em costa concentrar-me en gestos sense paraules.
EliminaBon cap de setmana!
Cuando se esconden las palabras es un excelente recurso los versos. Un poema con mucho sentimiento. Besitos
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada.
Per molt que s'amaguin les paraules, tu sempre les saps trobar.
ResponEliminaJa costa, ja... Alguns dies.
EliminaEn Xavier m'ho ha pres de la boca, tu sempre les saps trobar i a més les més boniques. De vegades a mi em falten i, potser per això, necesito imatges.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula. Hi ha dies que surten soles i ho ha dies que no hi ha manera
EliminaAferradetes, bonica.