Dia 6: haiku



Davant la porta
de fusta revellida
el verd més tendre.

Com un nou nat
que s'adorm als meus braços
i em fa reviure.

Comentaris

  1. M'encanten aquestes portes de fusta revellida, l'has dibuixada molt bé amb aquestes fulles que l'embelleixen i t'ha sortit un haiku rodó.
    El segon haiku també és preciós, com ho és un nounat que s'adorm als teus braços.

    Gràcies per la teva participació un dia més, Carme.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sorprèn el contrast d'una porta molt vella i en estat d'abandonament i la planta ben viva i verda, que surt d'una jardinera que forma part de la mateixa paret. Un conjunt que cridava l'atenció.

      Moltes gràcies a tu Núria!
      Abraçades.

      Elimina
  2. Què bonic ho dius, Carme!
    M'encanta la tendresa que hi poses.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  3. Es nota que hi tens la mà trencada en això de fer haikus. Poques paraules, però carregades d'emoció.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! Els haikus i jo anem agafant amistat...

      Abraçades.

      Elimina
  4. Bien venidos de nuevo tus dibujos.

    Besos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars