Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Refugi efímer, però refugi al cap i a la fi. Un aixopluc, tant és que sigui per al cos com per a l'ànima, sempre és d'agrair i no sempre el tenim a l'abast quan el cerquem. Cal aprofitar-lo bé si algun cop en trobem algun.
ResponEliminaAbraçades!!
Totalment d'acord, cal aprofitar tots els aixoplucs de la mena que siguin.
EliminaAbraçades.
Tots els refugis ocasionals ofereixen un petit consol. A vegades saps on són i els vas a trobar. En altres casos apareixen com a petits punts geogràfics o en forma d'acostament personal, i en formes que et sorprenen. Una abraçada.
ResponEliminaDoncs sí, els podem anar a trobar o ens arriben per sorpresa, Olga. Sempre són bons d'aprofitar.
EliminaAbraçades.
Tenir un refugi sempre va bé per desconnectar, per alleugerir-nos, si el trobem i el podem fer nostre ni que sigui per uns moments, aprofitem-lo. I si les paraules ens acompanyen sota aquests refugis, el regal serà doble.
ResponEliminaDibuix i poema m'agraden molt, Carme.
Moltes gràcies per ser-hi un dia més.
Una abraçada!
Moltes gràcies a tu Núria!
EliminaUna abraçada.
Què bo és trobar-ne un quan ens fa falta, sigui per la pluja, pel sol o per l'ànima.
ResponEliminaJa saps com m'agraden les voltes, així que dibuix i poema, per a mi, és un.
Aferradetes, preciosa.
Sé que, entre moltes altres coses, compartim el gust per les voltes. Quan les veig, no puc evitar d'emportar-me-les.
EliminaAferradetes, bonica!
Una bona metàfora per adonar-nos dels petits recers a on podem refugiar-nos , ni que sigui breument, per agafar noves forces ...
ResponEliminaSalut ;)
Si ni que sigui recuperar l'alè...
EliminaUna abraçada, Artur!
"A vision dies from being too long stared at", deia Dannie Abse, com les "paraules/
ResponEliminaque un cop les has passat de llarg/ ja no serveixen". A mi, però, hi ha músiques, com alguna de Ludovico Einaudi, que escolto en bucle. Són terapèutiques.
No són ben bé veritat cap de les dues frases, ni la meva ni la d'Abse, però en contenen una part. Per sort hi ha paraules (i músiques) que serveixen molt. I mirades que queden a la memòria. Per sort!
Elimina