Hivern
Camprodon: la Mare de la Font.
A l'estiu majestuosa
com una catedral de verd.
A l'hivern, despullada i humil.
Mostrant-se autèntica
en la seva nuesa.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
;-)
ResponEliminaAixí que es podria dir
Carme viu a CaTERlunya
a l'estiu i a l'hivern
Doncs sí, CaTERlunya, quina bona idea....😂😃
EliminaJo sempre he tingut el Ter molt a prop. Des del seu naixement a les muntanyes prop de Camprodon, fins a la desembocadura, anomenada La Gola del Ter, a l'Empordà. Passant per Roda de Ter que és un tram intermedi de grans meandres.
I tant en la seva majestuositat com en la seva humilitat, tot l'any ens meravella.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme!
Dincs sí, i raja sempre, que també és com un miracle, avui en dia.
EliminaBon diumenge, Mc!
Ui, quins records em porta aquesta font!
ResponEliminaRealment no hi vaig veure els arbres així, era cap a l'estiu i estaven ben frondosos. Però tant a l'hivern com a l'estiu, pel que veig, són preciosos.
Aferradetes, nina.
Indiscutiblement és molt millor a l'estiu, quan els arbres formen un àmbit al voltant de la font que gairebé sembla un espai tancat: una bòveda verda que sempre m'impressiona.
EliminaAferradetes, preciosa.
I sempre, persistent !. :)
ResponEliminaBones festes de Nadal !!.
Persistent! Que no s'acabi l'aigua!
EliminaBones Festes, Artur!
Seguint el fil de Sean: ets una Ter-tuliana.
ResponEliminaEts aigua. En anglès seria: "you are wa-Ter"
Ha ha ha, Xavi! Glorious!! The corners of my mouth are still on an expedition to my ear-lobes.
Elimina😂🤣😂🤣 M'has fet riure, Xavier!
EliminaNo conec aquest lloc, però observant la fotografia transmet molta pau, i és preciós.
ResponEliminaBones festes, Carme!
Una abraçada!
Sí que ho és, encara que ben sovint hi ha bastanta gent, sempre fa bo d'anar-hi.
EliminaBones Festes, Núria!
Una abraçada.
Ja ho dius tu, Carme, despullada, humil i autèntica. Però a mi ara m'agradaria veure la catedral de verd, eh?
ResponEliminaUna abraçada, guapa, i bones festes!
T'encantaria! Les capçades dels arbres formen un àmbit quasi tancat. Jo hi entro amb veneració... he, he, he...
EliminaUna abraçada, Teresa, i Molt Bones festes per a tu també!
Les fulles verdes no deixen veure el cel. Alguna cosa s'hi guanya amb tot plegat.
ResponElimina