Santa Llúcia de Sobremunt
Al cim d'un somni perdut.
Sense recances.
Amb alegria de retrobar el lloc mític
on havíem imaginat arrecerar-nos
o protegir-nos del món.
Cal tornar i tornar a la bellesa.
Cal escriure de nou els somnis compartits.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
¡Siempre!!!
ResponEliminaUn abrazo.
Abraçades, Erik!
EliminaDesprés de perdre un somni tan esperat i bonic, què complicat és tornar a somiar...
ResponEliminaQuè maca l'aquarel·la i no ho dic pel campanar, que també! ;-)
Aferradetes, preciosa.
Més que tornar a somiar, va ser recordar aquell somni perdut, o bé deixat de banda. El somni era comprar la casa adosada a l'ermita (la rectoria, que la venien, aleshores). És un indret magnific, però molt penjat, molt lluny de tot i fa 50 anys, amb les carreteres que hi havia, encara més. Jo crec que vam fer bé de deixar-ho de banda i, ara, fa somriure tornar-hi i pensar que allò hauria pogut ser d'alguna manera casa nostra. Evidentment, és casa d'algú altre, i s'hi veuen els senyals. És bonic reviure aquests somnis i imaginar-los "in situ" sense recances, veure els pros i els contres. Va ser emocionant tornar-hi.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, bonica.
Aquesta entradeta que has dibuixat tan bé, coneix tots els teus somnis.
ResponEliminaPotser sí que se'n recorda de nosaltres, com nosaltres d'ella.
EliminaThe bench in your watercolour looks even more inviting than the original ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Moltes gràcies, Sean!
EliminaAbraçades.
Pujaran els somnis
ResponEliminapels cims de les vivències,
s’aixoplugaran dels desigs
i esperaran de nou
aquell sol càlid
dels altres temps.
Gravaran les pedres
de les parets buides
les nostres espatlles
en l’espera.
Però tornaran els mots
a donar vida a aquells
dels quals n’esperem tant.
Els somnis sempre donen vida, els presents i fins i tot els antics, si ens fa bo de recordar-los.
EliminaLa bellesa amb la bellesa, l'amor amb l'amor, la felicitat amb la felicitat, que deia Kundera.
ResponEliminaKundera, endreçant i endreçant, com a vegades faig jo.
Elimina