El pont romànic de Sant Martí d'Albars
Comença el dia,
i com si volgués creuar un pont
penso en tot allò que podria ser diferent.
I camino el pont a passes petites
i veig que l'altra riba no és pas tan diferent.
De tants somnis perduts,
de tants dies iguals,
de tant d'amor compartit
i la plenitud cada cop més llunyana.
Anem cercant altres formes, però aviat ens adonem que res és diferent...
ResponEliminaSaps? M'agrada molt que hagis tornat a pintar. Les teves aquarel·les parlen.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula. Aquest estiu, n'he fet uns quants, a verue si ara, tornant a la rutina, vaig mantenint de dibuixar una mica de tant en tant.
EliminaLa vida i el món ens va desenganyant poc a poc...
Aferradetes, preciosa!
Quan el sol em mana caminar
ResponEliminai m’ensenya el camí.
Quan la pedra s’alça sobre l’aigua
i em deix el pas obert.
Quan el pont em vol contar històries
que no entenc.
Quan em sembla que el terra
es el mateix davant que darrera.
Quan no entenc el silenci
ni els cants dels ocells.
Quan l’aigua dels rierols marxen
sense parar de parlar-me.
Quan tot això em sembla un pes
que no podré aguantar.
Quan això passa...
tinc la sort de poder llegir uns poemes
i desitjar ser un pintor novell
per copiar aquarel•les
que m’expliquen la vida
que mai podré viure,
si no és a través d’ells.
Sí, al final ens hem de tancar en les nostres petites coses i els nostres petits entorns i tens tota la raó que hem de considerar-ho com una gran sort.
EliminaHa! While still reading your lines, little bear and little tiger from following wonderful story by Janosch came to my mind: Oh, qué bonito es Panamá (Oh, wie schön ist Panama).
ResponEliminaAbraçades, Carme.
El petit os i el petit tigre estant contents, encara que el lloc que han arribat no faci olor de plàtans. Al final sempre ens acabem conformant.
EliminaAbraçades, Sean.
Buenos días, en realidad una orilla y otra del puente son muy parecidas. La mayoría de todo a la vez que somos iguales somos diferentes en muchos aspectos de la vida y todo es permitido con respeto mutuo. Felicidades Carme bonito dibujo, gracias.
ResponEliminaÉs així... ben bé com dius,
EliminaMoltes gràcies, Antonio!
Salut!
L'important és poder dir que has estat feliç, al capdavall.
ResponEliminaDoncs sí... si has conegut la felicitat, com si has conegut la plenitud, sempre te'n queda, permanentment, alguna part a dins.
EliminaPero cuando vas cruzándolo siempre queda el morbo de pensar que puede terminar en un lugar mágico aunque no sea tal.
ResponEliminaUn abrazo,
Sí, com els animalets de Qué bonito es Panamà de Janosch.
EliminaSi no coneixes el conte, clica l'enllaç que ens ha deijat en Sean Jeating, t'agradarà.
És ben bé això que dius: La imaginació i la il·lusió fan màgia sempre.
Una abraçada.
Encara que l'altra riba sigui semblant, un pont romànic sempre convida a creuar-lo.
ResponEliminaNo es pot evitar, Xavier!
Elimina