La duresa de la roca no ha impedit que el tronc del roure creixés i creixés, encara que recargolat i ple de bonys. El seu creixement ha estat dur i difícil, però les seves fulles tenen la mateixa tendresa que les de qualsevol roure. Qui sap si potser en tenen més.
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
En les dificultats hi ha trobat l'oportunitat.
ResponEliminaSí, i ha fet el seu camí malgrat tot...
EliminaJo diria que més per les dificultats.
ResponEliminaCurioses les fotos, però sabem que la vida sempre troba un indret per eixir...
Aferradetes, preciosa.
La vida té una potència que no deixarà mai de sorprendre'm.
EliminaAferradetes, preciosa.
Terra dura feta pedra.
ResponEliminaLlavor forta feta roure.
Fulla verda feta màgia.
Arrel amagada
subjectant un món.
Qui sap si en l'arrel amagada hi ha tot el secret...
EliminaEs aquello de que, la vida siempre se abre paso.
ResponEliminaBesos-
Sempre, sí... surt fins i tot de les pedres...
EliminaUna abraçada.
Es pot mirar de dues maneres, de baix cap a dalt, al cel, o cap a la pedra. El primer és el millor.
ResponEliminaSí, Helena, molt millor!
Elimina