El Taga des de Campelles
Caminem junts
que el verd ens obre
la nostra mirada sobre el món.
Se'ns eixampla l'ànima dins del blau
i la ment reposa veient els cims.
Caminem junts
passos i batecs compassats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
L'un i l'altre van de la mà i ens deixen la seva petjada a l'ànima.
ResponEliminaAferradetes, nina.
El verd i el blau sempre presents, sempre ens acompanyen.
EliminaAferradetes, bonica.
Reposa la mirada
ResponEliminaen un camí
que sembla infinit,
com ho semblen les fulles
que l’envolten
o el cel que el cobreix.
Nosaltres només sabem
de la finitud
de les nostres passes
en aquest camí,
però des del punt
on ens trobem,
tot junt ens sembla
immens i inabastable.
qui sap si...
A veure si m'inspiro a continuar... moltes gràcies!
EliminaEncara que pot donar cansament, caminar pot ser molt relaxant i més amb les teves paraules.
ResponEliminaSalut :)
Caminar és mitja vida... i me n'adono més que mai, ara que camino poc, massa poc.
EliminaSalut!
Caminar envoltats d'aquest verd i d'aquest blau que ens ensenyes a la foto és d'allò més gratificant. Cal aprofitar-ho quan se'n té l'oportunitat.
ResponEliminaI tant que sí, cal aprofitar totes les ocasions de fer coses que ens agraden i que ens donen pau.
EliminaJo soc del verd i el blau en tot, Carme! Potser és perquè soc de poble i els arbres i les muntanyes formen part de la meva vida. Encara que ara visqui de cara al mar, però ja se sap que els primers anys són els que ens marquen. Una abraçada!
ResponEliminaI jo també, soc de muntanya totalment... encara que vaig nèixer a ciutat, he viscut molt més a la muntanya i al bosc.
EliminaUna abraçada, Teresa!
muy bien dicho.
ResponEliminaSalud.
Gràcies, Erik!
EliminaAquest poema m'entra a la ment com un anell al dit. La fotografia també. Un paisatge molt estimat.
ResponEliminaLes fotografies (teves o meves) són un consol per no poder ser gaire per allà al cims. S'ha de reconèixer que el Taga és bonic perquè sí!
EliminaAquest "passos i batecs compassats" és el que voldria jo algun dia!
ResponEliminaEl blau i el verd serien imatge d'aquest anar compassats, perquè són dos colors que queden sempre molt bé junts.
Doncs sí, diferents, diversos, cadascú ell mateix, com el verd i el blau, però que s'ajunten i donen com a resultat un paisatge magnífic.
Elimina