Claror
Cada dia que passa canvien una mica. Si aquest paisatge fos el meu de cada dia, retindria totes les mostres, de cada dia, per a poder dir-los "Aquesta és la millor, atureu-vos aqui!" Però ells no tenen treva, la tardor avançarà i acabarà amb la seva paleta de colors esgotada i deixarà pas als colors d'hivern, menys vistosos, més immòbils. Benvinguda pintora tardor.
Benvinguda la reravera, que, com diu aquesta paraula, encara és estiu. Encara que sigui com el quart minvant...
ResponEliminaRealment, i si parlem per la temperatura, encara és estiu. Reravera és una paraula molt bonica, que no m'acabo de decidir a utilitzar mai, no hi penso.
EliminaQuè bé ens aniria si poguéssim aturar, en el precís instant, on tot se'ns posa alineat al nostre gust, crec que seriem més feliços. Per tant, només ens cal aprofitar i gaudir d'aquests instants, que són l'ara o l'avui... perquè la natura, com el temps, no s'atura mai. I si em poso a aturar o a canviar, començaria per la pluja, què bé si només plogués als vespres o que la temperatura fos suau tot l'any!...
ResponEliminaMaquíssima la foto, Carme.
Aferradetes, preciosa.
Res no s'atura, mai, ni el temps ni les estacions, ni la natura, ni els arbes, ni nosaltres mateixos, però mira somiar o desitjar tampoc està malament. Ens dona uns moments de somriure. Aquesta foto es de la tardor passada, mentre veia la realitat, la foto em va semblar molt poca cosa, però ara, des de casa m'ha fet més goig.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes de tardor, preciosa.
Arriba la fi de l’estiu
ResponEliminai la natura es prova els vestits
que s’ha de posar
de cara a la tardor.
Les fulles volen volar
i les que en saben
comencen a preparar-se,
mentre altres més mandroses
o porugues es queden pensar
en no sortir de l’arbre
fins la seva mort.
El bosc es va provant pintallavis
de color groc, marró
i la part més agosarada
de vermell o roig
i també taronja,
els tossuts encara es guarden
el verd fins la darrera hora
quan el ball les faci volar
ls peus dels arbres
per ser joguina d’infants
i paraigües de bolets
i petits animalons.
Donam una cadira de camp,
un llapis i colors,
que el paper el poso jo,
per dibuixar el moment
i escriure versos de tots colors.
Ai! Si vinguessis...
a mi amb la tardor!
qui sap si...
Vindré, amb la tardor a dibuixar moments.
EliminaUn moment blau per la calma,
un moment verd per l'espera
un moment groc per la claror,
un moment vermell per la passió.
T’esperaré a la porta
Eliminasota el pi frondós
amb un cavallet treballat
i un llenç net,
una paleta amb els quatre colors
i els pinzells nets.
També hi haurà
un llapis i papers blancs,
per escriure en mots
els moviments dels dits,
dels teus , dels meus
i al fi com germans
el teu quadre i els meus fulls,
aprenents de l’art del poble,
creixeran pe ser importants.
Tot pot ser quan
s’espera amb serenor.
qui sap si...
L'altre dia elogiàvem els blaus i els verds, però aquests grocs (que passaran successivament a taronges, vermells i marrons) no es queden gens enrere. Quin goig, de foto i de paisatge.
ResponEliminaBon diumenge i bona setmana!
Els colors de la tardor, enamoren. Gràcies Mc!
EliminaBona setmana també per a tu.
La vida te els seus temps i colors i només podem fer, que gaudir-ne de tots ells.
ResponEliminaSalut :)
Sí procurar gaudir-los a tots, cadascun al seu temps.
EliminaSalut! 😉😊
"Vindré, amb la tardor a dibuixar moments."
ResponEliminaUn moment ocre per fer camí cap a l'hivern.
I tant! L'hivern també és un temps ben bonic.
EliminaI al pas que anem, serà, aviat, el més desitjat, per deixar de passar calor.