Claror



Ha arribat la claror i l'olor de final d'estiu. Sembla que el verd i el groc assagin diferents combinacions.

Cada dia que passa canvien una mica.  Si aquest paisatge fos el meu de cada dia, retindria totes les mostres, de cada dia, per a poder dir-los "Aquesta és la millor, atureu-vos aqui!"  Però ells no tenen treva, la tardor avançarà i acabarà amb la seva paleta de colors esgotada i deixarà pas als colors d'hivern, menys vistosos, més immòbils.  Benvinguda pintora tardor.


 

Comentaris

  1. Benvinguda la reravera, que, com diu aquesta paraula, encara és estiu. Encara que sigui com el quart minvant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, i si parlem per la temperatura, encara és estiu. Reravera és una paraula molt bonica, que no m'acabo de decidir a utilitzar mai, no hi penso.

      Elimina
  2. Què bé ens aniria si poguéssim aturar, en el precís instant, on tot se'ns posa alineat al nostre gust, crec que seriem més feliços. Per tant, només ens cal aprofitar i gaudir d'aquests instants, que són l'ara o l'avui... perquè la natura, com el temps, no s'atura mai. I si em poso a aturar o a canviar, començaria per la pluja, què bé si només plogués als vespres o que la temperatura fos suau tot l'any!...
    Maquíssima la foto, Carme.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res no s'atura, mai, ni el temps ni les estacions, ni la natura, ni els arbes, ni nosaltres mateixos, però mira somiar o desitjar tampoc està malament. Ens dona uns moments de somriure. Aquesta foto es de la tardor passada, mentre veia la realitat, la foto em va semblar molt poca cosa, però ara, des de casa m'ha fet més goig.

      Moltes gràcies, Paula.
      Aferradetes de tardor, preciosa.

      Elimina
  3. Arriba la fi de l’estiu
    i la natura es prova els vestits
    que s’ha de posar
    de cara a la tardor.
    Les fulles volen volar
    i les que en saben
    comencen a preparar-se,
    mentre altres més mandroses
    o porugues es queden pensar
    en no sortir de l’arbre
    fins la seva mort.
    El bosc es va provant pintallavis
    de color groc, marró
    i la part més agosarada
    de vermell o roig
    i també taronja,
    els tossuts encara es guarden
    el verd fins la darrera hora
    quan el ball les faci volar
    ls peus dels arbres
    per ser joguina d’infants
    i paraigües de bolets
    i petits animalons.
    Donam una cadira de camp,
    un llapis i colors,
    que el paper el poso jo,
    per dibuixar el moment
    i escriure versos de tots colors.
    Ai! Si vinguessis...
    a mi amb la tardor!

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vindré, amb la tardor a dibuixar moments.
      Un moment blau per la calma,
      un moment verd per l'espera
      un moment groc per la claror,
      un moment vermell per la passió.

      Elimina
    2. T’esperaré a la porta
      sota el pi frondós
      amb un cavallet treballat
      i un llenç net,
      una paleta amb els quatre colors
      i els pinzells nets.
      També hi haurà
      un llapis i papers blancs,
      per escriure en mots
      els moviments dels dits,
      dels teus , dels meus
      i al fi com germans
      el teu quadre i els meus fulls,
      aprenents de l’art del poble,
      creixeran pe ser importants.
      Tot pot ser quan
      s’espera amb serenor.

      qui sap si...

      Elimina
  4. L'altre dia elogiàvem els blaus i els verds, però aquests grocs (que passaran successivament a taronges, vermells i marrons) no es queden gens enrere. Quin goig, de foto i de paisatge.

    Bon diumenge i bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colors de la tardor, enamoren. Gràcies Mc!
      Bona setmana també per a tu.

      Elimina
  5. La vida te els seus temps i colors i només podem fer, que gaudir-ne de tots ells.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí procurar gaudir-los a tots, cadascun al seu temps.
      Salut! 😉😊

      Elimina
  6. "Vindré, amb la tardor a dibuixar moments."
    Un moment ocre per fer camí cap a l'hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! L'hivern també és un temps ben bonic.
      I al pas que anem, serà, aviat, el més desitjat, per deixar de passar calor.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars