Tinc una façana bastant despintada,
algun cable se m'ha afluixat massa
com els de telèfon que pengen aquí i allà.
Però encara hi ha branques que floreixen,
i mans i dits que saben fer coses, encara hi ha
idees clares que perduren, un cert ordre intern
i unes quantes portes i finestres
per comunicar-me quan puc i quan vull.
Una casa que ho té gairebé tot, com a mínim l'important, les idees clares, un fil de comunicació per quan vols i pots i les mans per seguir fent coses.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.🌹
Així em sento jo, com aquesta casa... he, he, he...
EliminaAferradetes, bonica!
Siempre es un lugar agradable.
ResponEliminaSón pobles molt petits, però sí, molt agradables.
EliminaL'etel del nord al balcó.
ResponEliminaQue no se'ns escapi el nostre nord!
EliminaL'estel
ResponEliminaEls tres darrers versos són molt i molt brillants! Les idees clares, a ulls clucs. Les finestres i portes que són els poemes, també.
ResponEliminaSí, també, tots tenim diverses portes i finestres, per comunicar-nos, els poemes també.
EliminaEsa casa tiene su encanto y la poesía nos dice que tiene todo lo necesario. Yo añadiría aún sin ser de banderas que, ella expresa que pese a todo nos debemos respetar todos. Feliz Diada en Cataluña y gracias Carme por tu interesante blog, te felicito. Salud y paz.
ResponElimina