D'una façana
plena de jardineres
m'enduc un lliri.
El blau al cel,
el rosa a cada pètal.
Junts i tan lluny.
Pinzell de tinta
per dibuixar camins.
Tant curts, tan breus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
M'agraden molt el segon i el darrer. Els lliris sempre fan bona poesia.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaMolt ben trobats els tres, m'encanten les diferents pintures.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies a tu també, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
Lindos.
ResponEliminaPor donde paseo cada mañana, los hay pero son de color violeta.
Besos
Igual de bonics, Erik!
EliminaPetons
Fa anys que pintes haikus i que escrius lliris.
ResponEliminaAnem fent el que podem … gràcies, Xavier!
Elimina