Escletxa de carrer a Ceret
A Ceret, ja no baixa aigua pels reguerons dels carrers.
I el museu, i el poble en general, ha perdut del tot el català
que abans es podia llegir al costat de l'inevitable francès.
Només els plàtans gegants ens assegurem que som on creiem ser.
Hi ha una escletxa de carrer que em sembla un quadre d'un bon pintor.
Sempre hi ha una mirada que ens acompanya.
Quina pena, aquestes mancances.... però és feina i desig de tots, poder recuperar-les !.
ResponEliminaSalut :)
A veure si ens en sortim!
EliminaUna abraçada, Artur!
Me gustan esas calles empinadas, se parecen mucho a alguna de las montañas de aquí cerca.
ResponEliminaBesos
Si que són boniques!
EliminaUna abraçada.
Si el català recula a casa nostra, poc m'estranya que també ho faci al Vallespir. Que a estats com l'espanyol i el francès, amb idiomes parlats per molts milions de persones, els faci nosa el català és una cosa que costa d'entendre des d'un punt de vista lògic (des del punt de vista de la xenofòbia lingüística ja s'entén millor).
ResponEliminaLa foto és molt maca. És fàcil imaginar-la com una pintura, més concretament com una de les teves pintures.
L'estat francès, ben igual que l'espanyol odia tota llengua que no sigui la seva. D'una manera ferotge i totalment irracional.
EliminaGràcies pels ànims de la pintura. Segur que ho intentaré.
Perdre la llengua que, en teoria, han mamat és una falta de respecte, com a poc. Les arrels i la cultura d'un poble no s'haurien de perdre mai.
ResponEliminaUna foto preciosa, sempre m'han agradat les encletxes, ens obren a nous mons. I com diu en Mac, també la imagino com una pintura teva.
Aferradetes, nina.
Passa que el museu de Ceret era fins ara un bon lloc on trobar respecte per la llengua. I el poble seguia un mica. Ara que les institucions implicades han deixat el català de banda, al museu. El poble (bars, rrstsurants, botigues) també ho han fet. Em sembla desastrós.
EliminaGràcies a tu també per donar-me ànims per pintar.
Aferradetes, bonica.
Aquesta escletxa que mostra la torre amb merlets de dalt de tot és preciosa!
ResponEliminaL'aigua i el català perduts són una llàstima que denuncies molt bé.
És la punteta del campanar que surt darrere les cases. Em va fer gràcia aquesta "escala" de diferents alçades.
EliminaA Ceret, durant molts anys hi veníem un cop cada estiu. Ara, jo crec que des de la pandèmia que no veníem i els canvis que hem trobat, no han estat gens positius.
Aquest estiu, al refugi del Ras de Carançà, dels tres guardes que hi havia només un d'ells parlava el català, i d'una manera molt precària. Lestat francès va fer molt bé la "neteja" lingüística de tot el que no fos llengua francesa. I l'estat espanyol va pel mateix camí. El de l'odi al català..
ResponEliminaLa van fer i la continuen fent. El museu de Ceret era totalment bilingüe fins a la darrera reforma que li han fet.
Elimina