Cel
Mirar i concentrar-me en el mirar i no deixar mai de mirar.
Somriure, sospirar i pensar que aquests instants contemplatius
són aquella mena de felicitat que puc dur posada a tot arreu.
I acompanyar-la i mantenir-la amb els mots que l'expliquen.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Y nunca cansarse de mirar.
ResponEliminaUn abrazo.
Tossuts en la mirada i la contemplació.
EliminaUna abraçada.
Molt sovint vivim tan capficats que ens oblidem d'aturar-nos un moment i aixecar la vista per mirar més enllà de nosaltres mateixos i els nostres problemes. Hauríem d'aprendre a fer-ho perquè, com dius, segur que seríem més feliços. Ho dèiem l'altre dia aquí mateix, "perdre" el temps en aquesta mena de coses és guanyar-lo.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Cada dia estic més convençuda de la importància de mirar!
EliminaBon diumenge, Mc!
Quin rampell de colors! I de paraules sàvies.
ResponEliminaA vegades està prou bé tenir algun rampell... 😂
EliminaContemplar, quin bonic verb i que poc el fem servir... El temps, sempre el temps... I tanmateix és el temps l'únic que ens dona "aquella mena de felicitat que puc dur posada a tot arreu". Preciosa aquarel·la, Carme, i preciosos els mots que l'acompanyen... Una abraçada!
ResponEliminaAugust
Moltes gràcies, August!
EliminaDiuen que "mal de molts conhort de bojos”, però en aquest cas potser hauria de ser "mal de molts, conhort d'anònims" 😂😂
Carme
En aquests temps d'ara en què generalment la majoria van bastant atrafegats en fer i fer i anar 'duna banda a l'altra corrent sense parar gaire atenció, és bo aturar-se de tant en tant i contemplar el que ens envolta. No saber parar i viure sempre amb presses fa perdre molts moments que són únics.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Ben bé com dius... i l'hàbit que ja tenim fa que funcionem igual encara que no tinguem pressa...
EliminaUna abraçada, Núria!
És que les teves pintures i els teus poemes no poden fer res més que contribuir a fer-te feliç. No tothom té aquesta sort.
ResponEliminaSí, tot ajuda... qualsevol activitat que es faci amb ganes i il·lusió ajuda a ser feliç. Hi ha gent que fan moltes altres coses... qui sap ballar per exemple (jo no en sé gens) i té costum de fer-ho també té una bona ajuda per ser feliç. O l'esport o tantes altres activitats infinites que hi ha per fer.
EliminaI a sobre, mirar, somriure, sospirar i pensar, és de franc!.
ResponEliminaAferradetes, nina.
De franc i només depèn que de nosaltes mateixos... una ganga!
EliminaAferradetes, preciosa!