La Guixa
Una masia, a Osona, teulada a dues aigües, com si volgués arrapar-se millor a la terra. Les finestres petites i desendreçades i el camp, just a davant, em torna la meva mirada d'infant, la llibertat, la felicitat, l'arrel més fonda.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Fa goig contemplar aquesta masia. I el teu pensament sobre la llibertat i la felicitat mèl faig meu.
ResponEliminaA vegades hi ha llocs, moment i situacions, que quasi em surten arrels als peus... vigila tu, també els teus...
EliminaM'ha tret un somriure el nom. Aquí la guixa és el melic.😉
ResponEliminaNo exactament a una masia, però si que m'ha portat a quan era nina i anàvem a la caseta de camp del meu avi.
Aferradetes, preciosa.
Ja hem après una altra paraula, no en tenia ni idea.
EliminaEl camp és un paradís per als infants, els bons records són inevitables.
Aferradetes, Paula, bonica!
Aquests masos sempre s'arrapen bé a la terra perquè, de fet, en formen part de manera intrínseca. No ens els hauríem de deixar perdre mai.
ResponEliminaPer motius diferents que els de SA LLUNA (jo no sabia que a Mallorca en diuen "guixa" del "melic") però el nom del post també m'ha fet somriure perquè m'ha recordat el que la meva mare m'havia explicat sobre aquest llegum que es conreava força anys enrere. Potser aquests camps de La Guixa estaven plantats de guixes...
La meva mare també m'havia parlat d'aquest llegum, que es veu que era bastant dur i costava molt de bullir i d'estovar i d'aquí venia l'expressió de "li falta un bull com a les guixes" escurçada, habitualment amb "li falta un bull".
EliminaGràcies, Mc!
Jo si que n'he menjat de guixes i no estant malament...hehehe però la Guixa que tu ens portes és molt més maca !!.
ResponEliminaSalut ;)
Devienserben bullides, amb aquell bull afegit que a v egades els falta... he, he, he... m'agrada de saber-ho de primera mà.
EliminaGràcies i salut, Artur!
Josep Pla estimava les masies que s'adapten a l'entorn, no l'arquitectura tibada dels gratacels. A mi aquesta vista també em torna la mirada d'infant!
ResponEliminaQue boniques són les masies, sencilles o més senyorials, no importa, sempre em sedueixen.
EliminaLes masies des que anava a la dels avis, quan era petita, sempre m'han robat el cor, per això després de gran he fet molt turisme rural. Aquesta de la foto, només de mirar-la ja t'encomana tranquil·litat.
ResponEliminaBon cap de setmana, bonica.
Quan ho hem viscut de petits, et queda alguna cosa a dins. Jo també anava als estius a una masia de petita.
EliminaUna abraçada.