Si tu m'hi esperes,
en aquest racó del carrer.
Riuran les flors i cantaran ocells.
Hi haurà murmuri de fulles i mots.
I silencis discrets de finestres tancades.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Sempre, el caliu era més enllà I el camí li semblava fred com la pedra. Malgrat tot, veia la bellesa al seu voltant.
Si ens promets tanta poesia no hi faltarem. T'hi esperem.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaUn racó molt bonic i molt discret. Un bon lloc per a retrobaments.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Cotlliure, a Catalunya nord. Un poblet preciós.
EliminaAferradetes, bonica!
Es curioso ahora que dices ventanas, anoche hice alguna foto de ventanas y esta mañana porque tenia pensado hacer una entrada con ventanas.
ResponEliminaBellas tus palabras y acuarela.
Besos
Estaré esperant la teva entrada de finestres. M'encanten les finestres!
EliminaGràcies, Erik! Una abraçada.
"Hi haurà murmuri de fulles i mots": els mots de la poesia!
ResponEliminaSi l'escoltem bé, el sentirem, sempre hi ha un murmuri de poesia...
EliminaQuin racó tan bonic, un bon lloc per trobar-se amb discreció i assaborir el moment.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Es troben raconets meravellosos pels pobles...
EliminaAbraçades, Núria!
I si hi posem un tamboret , perquè l'espera no és faci tan llarga?
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bona idea!!!
Elimina