Els relats d'estiu de la Carme, juliol: El pont de Molins de Rei que es va ensorrar


Diu  que només un cotxe,  un taxi, amb un passatger a dins,  va caure en el moment de l'ensorrament del pont.  Costa de creure, però és el que diuen els que estaven a primera fila,  amb la cua de cotxes aturada.  Va ser un taxi,  el taxista i una altra persona que van desaparèixer  riu avall, però hauria pogut ser jo.

Encara no tenia 20 anys, veníem, amb una colla d'amics, de passar un cap de setmana al Pirineu. Era una matinada del mes de desembre de l'any 1971.  Anàvem repartits entre dos cotxes.  Ens havíem parat a sopar a Ponts, tots junts i  més o menys anàvem els uns darrere els altres per la carretera.  En arribar  a prop de Martorell, amb la proximitat de Barcelona, la  circulació de cotxes va augmentar molt i ens vam perdre de vista.  Però  no hi feia res,  no ens havíem pas de tornar a aturar,  a aquelles hores, cadascú a casa seva.

La caravana de cotxes es va aturar a pocs metres del pont,  devia ser quasi la una de la matinada i mentre estàvem aturats,  una bona estona,  la gent ja anava avisant "S'ha ensorrat el pont". Era una nit de pluges fortes, inundacions a tots els pobles de la vora del Llobregat.  Ens vam imaginar que ja feia estona que havia passat. Vam tirar per camins alternatius i desconeguts i molts estaven també tallats per l'aigua.  Vam arribar a casa al voltant de les 3 de la matinada.  No sabíem si trucar  als amics a aquelles hores o no, (encara no hi havia mòbils i si havien arribat a casa, potser ja devien dormir)  però ho vam fer,  per quedar-nos tranquils.

I quan van contestar,  (va costar, perquè  efectivament  ja dormíen)  ens van dir que ells havien arribat bé,  que cap a la una  o quarts de dues ja eren a casa.   I també ens van dir que havien passat pel pont de Molins de Rei, com sempre, i que no en sabien res de tot plegat. Ells van passar i nosaltres ja no.  I anàvem quasi junts.

Hauria pogut ser jo,  haurien pogut ser ells...  l'atzar ens va anar a favor aquell dia... 


PD:  aquell dia i molts d'altres he tingut la sort al meu costat.

Hi han participat:

Sa lluna amb El Pont
En McAbeu amb Enginyeria moderna
L'Artur amb Pont trencat
La  Núria amb  Davant del pont


Comentaris

  1. Vau tenir molta sort. Els que el van passar pels pèls i els que ja no el vàreu poder passar.
    Jo també l'havia passat moltes vegades aquest pont, amb l'auto de línia que feia la ruta Barcelona - Vallirana, i que passava per Cervelló, on (encara que actualment sembli estrany) estiuejava de petit.
    Una altra anècdota. El règim franquista va dir que, pel valor que tenia aquell pont el desmuntarien, que enumerarien pedra a pedra, per reconstruir-lo en algun altre indret. El genial ninotaire Cesc va fer una vinyeta al "Correo Catalàn" on es veia com dinamitaven el pont i un espectador li dia a l'altre assenyalant una de les pedres voladores: "Mira, per allà va la pedra número 2.458"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vsm anar fa unes quantes setmanes a Molins de Rei i vam veure una exposició que hi havia sobre el pont. Sobre la seva història i el seu ensorrament. D'allà vaig treure aquesta foto. I per cert també hi havia la vinyeta d'en Cesc. La vaig poder recordar molt bé. Jo era molt fan d'en Cesc.

      Elimina
  2. El teu relat m'ha fet pensar en quantes ocasions (fins i tot sense saber-ho) a qualsevol de nosaltres ens hauria canviat completament la vida si haguéssim arribat cinc minuts més aviat (o més tard) a algun lloc o si haguéssim fet una cosa en comptes d'una altra. La sort, la casualitat, és un factor que no podem controlar, però que hi és.

    Pel que fa a la imatge, no tinc cap record de l'enfonsament d'aquest pont a Molins de Rei i, per tant, l'he agafada per un vessant més general i he escrit un relat sobre "enginyeria moderna". L'acabo de programar i el podràs llegir dilluns al Xarel-10. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que hi és, l'atzar, la casualitat o la sort, hi té una bona part de responsabilitat de com ens van les coses. 5 minuts de diferència ho poden canviar tot.

      No es tractava pas de fer relats reals, sinó, com sempre, sobre la imatge del pont ensorrat, inventar una història. Dilluns al Xarel-10! Ens hi trobem.

      Elimina
  3. Fa poc vaig perdre un tren, i amb el següent ens van parar perquè hi havia hagut un accident més endavant. No sé si es tracta del tren que vaig perdre, però jo també vaig estar de sort.
    L'any 1971 vaig néixer jo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, la teva història també fa sospitar que la sort et va estalviar un accident. Enhorabona i llarga vida sense ensurts d'aquests.

      Elimina
  4. Quan passen aquestes coses, sempre penso "no era el dia". I no ho va ser per a vosaltres ni pels vostres companys, sortosament.
    Veient la foto m'escarrufa molt.

    Moltes felicitats, preciosa!.🌼🥂
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era el dia! Els pèls de punta quan vaig veure jo, la foto als diaris l’endemà.

      Moltíssimes gràcies Paula!

      Elimina
  5. Dos finals ben diferents, per un mateix instant... afortunadament us va tocar el bo.
    Aprofito per felicitar.te avui el dia, Carme !
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies dobles, pel comentari i per la felicitació!

      Salut!

      Elimina
  6. Tu relato me ha recordado cierta tarde de aquellas cuando llevaba a mi hija al conservatorio a la capital cada tarde. Se estaba viendo venir un empeoramiento del tiempo y la profesora de piano nos dejo que dejáramos la clase por ese día y nos fuéramos antes de que la cosa se pusiera peor. Y menos mal pues un rato después de pasar por encima del puente de un riachuelo que cruza la autovía se vino abajo por ese mismo carril.
    Parece que a veces las cosas se confabulan para terminar bien.

    Besos

    ResponElimina
  7. Històries similars, Erik. Vam tenir sort i encara som aquí!

    Moltes gràcies per la teva història!

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Ui , Carme jo el recordo molt bé el pont antic...Aquells dies el Llobregat va sortir de mare , jo vivia Cornellà i va inundar-se tota la part de baix del poble. Jo, per sort, vivia a un primer pis, però me germana que feia poc que s'havia casat i tenia una nena de mesos, no en va pas tenir, l'aigua se li va ficar dos metres dins de casa i li va destrossar tot. Fins que no van robar un pis a Esplugues, van estar uns quant mesos a casa meva !!!

    CARME, ESPERO QUE HAGIS TINGUT UN BON DIA DEL TEU SANT, TOT I QUE HAGIS PASSAT CALOR DE LA BONA...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pis d'Esplugues no el van robar, he, he, el van "trobar"...

      Elimina
    2. Sí, nosaltres vam haver de passar-hi per Cornellà i estaven tots els carrers fet un desastre. Quin greu, la teva germana, pobres. Perdre-ho tot deu ser terrible.

      Ha estat un bon dia, gràcies! Malgrat la calor!

      Elimina
  9. La foto i el relat fan posar la pell de gallina... per sort la història va acabar bé per a vosaltres i els amics.
    Pensaré alguna història per la imatge ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Anirem compartint relats! Una abraçada

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Núria! Anirem compartint relats! Una abraçada

      Elimina
  10. Ja teniu el meu AQUÍ.

    Gràcies, Carme!.
    Aferradetes de diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap allà que vaig!

      Aferradetes, Paula i bona setmana.

      Elimina
  11. Passo a deixar-te la meva aportació , Carme !.
    Bona tarda ;)
    https://blueinstant.blogspot.com/2022/07/pont-trencat.html

    ResponElimina
  12. El pont desaparegut per l'avarícia constructora de dragar el riu Llobregat i aigües torrencials el 1971 van acabar amb la seva història. Aquell pont construït amb materials catalans que va patir successius conflictes bèl·lics va acabar els seus dies. Excel·lent Carme i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser ben bé així. Estava dubtant si explicar-ho o no, i m'ha agradat que hi afegissis aquesta informació: Moltes gràcies, Antonio i Salut per a tu també.

      Elimina
  13. Ja tinc el meu, Carme!
    https://nurialaroca.blogspot.com/2022/08/davant-del-pont-els-relats-de-la-carme.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinc a llegir-lo i a buscar-lo-
      Moltes gràcies, Núria!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars