Diu que només un cotxe, un taxi, amb un passatger a dins, va caure en el moment de l'ensorrament del pont. Costa de creure, però és el que diuen els que estaven a primera fila, amb la cua de cotxes aturada. Va ser un taxi, el taxista i una altra persona que van desaparèixer riu avall, però hauria pogut ser jo.
Encara no tenia 20 anys, veníem, amb una colla d'amics, de passar un cap de setmana al Pirineu. Era una matinada del mes de desembre de l'any 1971. Anàvem repartits entre dos cotxes. Ens havíem parat a sopar a Ponts, tots junts i més o menys anàvem els uns darrere els altres per la carretera. En arribar a prop de Martorell, amb la proximitat de Barcelona, la circulació de cotxes va augmentar molt i ens vam perdre de vista. Però no hi feia res, no ens havíem pas de tornar a aturar, a aquelles hores, cadascú a casa seva.
La caravana de cotxes es va aturar a pocs metres del pont, devia ser quasi la una de la matinada i mentre estàvem aturats, una bona estona, la gent ja anava avisant "S'ha ensorrat el pont". Era una nit de pluges fortes, inundacions a tots els pobles de la vora del Llobregat. Ens vam imaginar que ja feia estona que havia passat. Vam tirar per camins alternatius i desconeguts i molts estaven també tallats per l'aigua. Vam arribar a casa al voltant de les 3 de la matinada. No sabíem si trucar als amics a aquelles hores o no, (encara no hi havia mòbils i si havien arribat a casa, potser ja devien dormir) però ho vam fer, per quedar-nos tranquils.
I quan van contestar, (va costar, perquè efectivament ja dormíen) ens van dir que ells havien arribat bé, que cap a la una o quarts de dues ja eren a casa. I també ens van dir que havien passat pel pont de Molins de Rei, com sempre, i que no en sabien res de tot plegat. Ells van passar i nosaltres ja no. I anàvem quasi junts.
Hauria pogut ser jo, haurien pogut ser ells... l'atzar ens va anar a favor aquell dia...
PD: aquell dia i molts d'altres he tingut la sort al meu costat.
Hi han participat:
