T'aboques sobre els murs i
cobreixes les vores dels camins.
El teu color blau repica alegre
d'un so que m’entra pels ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
Sort encara de la natura, que ens alegra la vida amb els seus colors i els seus sons.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sí! La natura de tant en tant també ens dona algun disgust, però en el dia a dia, ens alegra molt. Els colors són molt bonics!
EliminaVeient el títol al feedly m'ha passat el mateix que amb el llibre que vaig acabar ahir, apareixen campanetes i jo penso en les campanes que sonen, no en les flors! Quan he entrat m'he endut una altra sorpresa, no n'aprenc!
ResponElimina😂😂 XeXu! M'has fet riure, cosa que sempre és d'agrair en els temps que corren.
EliminaQuina sinestèsia més ben trobada! Com el dibuix amb el seu marc.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena.
EliminaUna flor humil, però que ens alegra la vista i la vida, que ja ens convé!
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Humil però molt bonica. Bon diumenge, maca!
EliminaQue boniques que són les flors, ara que s'acosta la primavera en podrem gaudir a les vores dels camins i als camps. Embelleixen el paisatge, alegren la vista i, perquè no, com bé dius, algunes ens recorden sons que ens entren pels ulls.
ResponEliminaAbraçades!
Ara és el temps de gaudir de les flors! Abraçades, Núria!
Elimina