Campaneta blava


T'aboques sobre els murs i
cobreixes les vores dels camins.
El teu color blau repica alegre
d'un so que m’entra pels ulls.

Comentaris

  1. Sort encara de la natura, que ens alegra la vida amb els seus colors i els seus sons.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! La natura de tant en tant també ens dona algun disgust, però en el dia a dia, ens alegra molt. Els colors són molt bonics!

      Elimina
  2. Veient el títol al feedly m'ha passat el mateix que amb el llibre que vaig acabar ahir, apareixen campanetes i jo penso en les campanes que sonen, no en les flors! Quan he entrat m'he endut una altra sorpresa, no n'aprenc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 😂😂 XeXu! M'has fet riure, cosa que sempre és d'agrair en els temps que corren.

      Elimina
  3. Quina sinestèsia més ben trobada! Com el dibuix amb el seu marc.

    ResponElimina
  4. Una flor humil, però que ens alegra la vista i la vida, que ja ens convé!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
  5. Que boniques que són les flors, ara que s'acosta la primavera en podrem gaudir a les vores dels camins i als camps. Embelleixen el paisatge, alegren la vista i, perquè no, com bé dius, algunes ens recorden sons que ens entren pels ulls.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara és el temps de gaudir de les flors! Abraçades, Núria!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars