Aquests ànecs són coneguts meus. De Banyoles, oi? M'agrada aquesta fotografia de llums i ombres. De colors freds i colors càlids. El vers final és fantàstic. Inesperat: "la tardor no és meva."
Sí, és la vora l'estany de Banyoles. Ja veig que ho reconeixes. Els colors em van cridar molt fort per avisar-me que me'ls havia de quedar. La tardor no és meva encara que m'agradin molt els seus colors. I els ànecs tampoc són meus i tot m'ho vaig endur i es va quedar allà, a la vegada. És màgia, això de les fotos. Aquests colors em commouen endins, tan si ho vull com si no.
Com a bona col·leccionista sabràs que una de les maneres de tenir sempre a mà un instant, és fent una foto. I és cert el que dius, t'has emportat tota la llum i els colors de la tardor a casa teva.
Els ànecs fan el seu camí sense adonar-se que, sense fer-los mal, t'emportes el seu record i un trosset de tardor, perquè n'hi hagi per tothom. Una abraçada, Carme
Aquests ànecs són coneguts meus. De Banyoles, oi? M'agrada aquesta fotografia de llums i ombres. De colors freds i colors càlids.
ResponEliminaEl vers final és fantàstic. Inesperat: "la tardor no és meva."
Sí, és la vora l'estany de Banyoles. Ja veig que ho reconeixes.
EliminaEls colors em van cridar molt fort per avisar-me que me'ls havia de quedar. La tardor no és meva encara que m'agradin molt els seus colors. I els ànecs tampoc són meus i tot m'ho vaig endur i es va quedar allà, a la vegada. És màgia, això de les fotos. Aquests colors em commouen endins, tan si ho vull com si no.
Com a bona col·leccionista sabràs que una de les maneres de tenir sempre a mà un instant, és fent una foto. I és cert el que dius, t'has emportat tota la llum i els colors de la tardor a casa teva.
ResponEliminaAferradetes, nina.
És cert i si a més a més de fer la foto, fas un poema l'instant encara queda més gravat a la col·ecció i a la memòria. Es complementen.
EliminaAferradetes de colors, bonica!
Fas molt ben fet de no tocar-los que s'espantarien, fugirien i no els podria veure ningú més i és veritat, la tardor és de tothom!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Hi ha maneres màgiques d'endir-s'ho tot sense tocar-ho! les aprofitem ytant compodem. Bon vespre, MRoser.
EliminaEls ànecs fan el seu camí sense adonar-se que, sense fer-los mal, t'emportes el seu record i un trosset de tardor, perquè n'hi hagi per tothom.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Sí millor que quedi ben repartit tot, la tardor i els ànecs...
EliminaUna abraçada, Núria!
Que la tardor no sigui teva no impedeix que et quedis amb tot. Com jo em quedo amb aquest poema encara que no sigui meu.
ResponEliminaPerfecte, bona interpretació!
Elimina