D'una foto de la @montseunamicadetot a l'Instagram
Entre la fosca
tiges i fulles tendres
ja són claror.
En l'enyorança
busquem en cada mot
fer-nos presents.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...
Preciosa la solitaria fulla , podem fer-li companyia i molt bonics els haikus!!!
ResponEliminaPetonets , Carme.
Moltes gràcies, M Roser! Bon començament d'any!
EliminaHas atrapat tota la llum amb aquest potus tan maco.
ResponEliminaLes paraules ens apropen sempre a la gent que estimem.
Un post molt maco, Carme.
Aferradetes.
Moltes gràcies, Paula. Una abraçada, bonica!
EliminaLa claror per davant de la foscor i destacada!!..El dibuix d'aquestes fulles ens ho transmet!!...
ResponEliminaUn cant al positivisme i al saber veure que també hi ha claror tot i la foscor del nostre dia a dia.
Gràcies!!...
Aprofito per desitjar-te que el Nou Any vingui ple de bons moments!!
Una abraçada molt i molt forta!!.
Ens cal aprofitar totes els escletxes de llum, que la foscor és molta i s'escampa...
EliminaMolt bon any, Montse!
Dos haikus entrellaçats, que ningú els deslligui!
ResponEliminaHe, he, he... no ho permetrem, Helena!
Elimina