Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Com si es tractés d'una passejada.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Fluint tranquil·lament…
EliminaAferradetes, bonica.
Un haiku ben inspirat.
ResponEliminaM'alegro que t'ho sembli, Xavier. Gràcies!
EliminaTu has creat aquesta imatge tan maca del moviment en el "corrent invisible on llisquen les flors" i li has donat vida a l'original... Gràcies per fer-m'ho veure així...M'ha agradat molt!!..
ResponEliminaUna forta abraçada.
M'alegro que t'agradi el meu moviment afegit. Una abraçada, Montse!
EliminaAmb la remor de l'aigua , les flors s'adormiran i somniaran mes flors de colors i es faran amigues...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Les flors que porten altres flors... Bon vespre, M Roser!
EliminaUn haiku ben descriptiu, ja ho tenen això els haikus, amb poques paraules i ben trobades, dir l'imprescindible. Te n'has sortit molt bé.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Moltes gràcies! M'alegro que t'agradi. Una abraçada.
EliminaCom amb els nenúfars de Monet, penso jo, tenim la superfície de l'aigua i el fons.
ResponEliminaEl corrent i el fons estan íntimament lligats, la superfície, guarda les flors-
Elimina