D'una foto de la @montseunamicadetot a l'Instagram
Damunt de l'aigua,
d'un corrent invisible
llisquen les flors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Com si es tractés d'una passejada.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Fluint tranquil·lament…
EliminaAferradetes, bonica.
Un haiku ben inspirat.
ResponEliminaM'alegro que t'ho sembli, Xavier. Gràcies!
EliminaTu has creat aquesta imatge tan maca del moviment en el "corrent invisible on llisquen les flors" i li has donat vida a l'original... Gràcies per fer-m'ho veure així...M'ha agradat molt!!..
ResponEliminaUna forta abraçada.
M'alegro que t'agradi el meu moviment afegit. Una abraçada, Montse!
EliminaAmb la remor de l'aigua , les flors s'adormiran i somniaran mes flors de colors i es faran amigues...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Les flors que porten altres flors... Bon vespre, M Roser!
EliminaUn haiku ben descriptiu, ja ho tenen això els haikus, amb poques paraules i ben trobades, dir l'imprescindible. Te n'has sortit molt bé.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Moltes gràcies! M'alegro que t'agradi. Una abraçada.
EliminaCom amb els nenúfars de Monet, penso jo, tenim la superfície de l'aigua i el fons.
ResponEliminaEl corrent i el fons estan íntimament lligats, la superfície, guarda les flors-
Elimina