Relats conjunts de Novembre
Vincent van Gogh, 1882, Die Staatslotterie
- No feu més cua, ni espereu més el vostre torn! Que sembleu xais que van cap a l'escorxador! Que no us veieu?
Ningú respon al jove baladrer que els increpa i els crida d'un tros lluny.
- Marxeu, desgraciats! Només volen robar-vos els diners!
La parella que porta el nen petit, se'l mira i la dona li diu:
- Escolta noi, deixa'ns tranquils, tenim la il·lusió de fer-nos rics, no ho pots entendre?
- Il·lusió dius? Que no us heu vist la cara que feu? On la veus la il·lusió? Com xais, sou com xais a l'escorxador, i feu la seva mateixa cara: aquesta es la vostra expressió.
La dona mira les cares de tots i comença a preguntar:
- Vosté té la il·lusió de fer-se ric?
- No, no em tocarà pas, però bé s'ha de provar...
- I vosté?
- No, no, no m'ha tocat mai res! Ja seria ben estrany que em toqués ara.
Fins que algú li pregunta a ella.
- I vostè. que pregunta tant? Vostè què hi fa aquí? En té, vostè, d'il·lusió?
- Jo em pensava que sí que la tenia, però ara me n'adono que no. Anem Manel, no ens deixem robar més diners dels que ja ens roben. Anem-nos- en tots, bona gent.
Però ningú es va moure del lloc, només ella i en Manel i el seu petit, van tornar cap a casa, sense haver llençat els diners.
Un relat trist i ben real. Diuen que no tenen cap il·lusió que els toqui, però no és del tot cert. La il·lusió hi és, tot i que és una il·lusió falsa, creada per la publicitat enganyosa que ens vol fer creure que un cop de sort ens pot solucionar la vida i no ens permet adonar-nos que les loteries només estan pensades perquè hi guanyin els que les organitzen.
ResponEliminaÉs una il·lusió no només falsa, sinó que sovint no se la creuen ni ells mateixos, una il·lusió desil·lusionada d'entrada. No pas tothom,esclar, hi ha gent que s'arriben a creure que sí que els tocarà.
EliminaD'acord, d'acord!...però tot i la "trampeta" del joc.... la possibilitat, per petiteta que sigui, hi es !.... ;) o si no, que ens diuen les cares dels que han guanyat alguna cosa, el dia del resultat??.... Per això, es queda la gent fent cua, per poder ser la cara alegre del dia del sorteig.
EliminaSalut :)
Sí, esclar, tens raó, a algú toca! I sempre hi ha una mínima possibilitat. Però es que l'aspecte d'aquesta gent de la pintura no sembla gaire animat.
EliminaCrec que aquelles imatges que es veuen l'endemà de la Rifa de Nadal de gent remenant ampolles de cava (o de Corpinnat) cada any són les mateixes. I el personal són actors. I els figurants tenen el guió escrit: "per tapar forats" "no en vaig comprar, però estic content pels altres" "l'important és tenir salut", "som un barri de treballadors"...
ResponEliminaAixò de que li toca a algú és una llegenda urbana.
😂😂😂😂 Molt bona, Xavier!!! M'has fet riure!
EliminaLa majoria de persones segueixen la corrent, en la Loteria com aquest cas o per altres coses, ja sigui per publicitat enganyosa, perquè ho fa tothom... i no es paren a pensar si realment allò els fa falta, si no és una enganyifa... si més gent es plantegés les coses abans de fer-les i fessin com la parella del teu relat les coses anirien d'una altra manera segurament!
ResponEliminaM'ha agradat molt la teva història, Carme, una abraçada!
Sí, sempre hi ha una certa tendència a pensar en el "I si... ". Jo no soc gaire de loteries, per no dir gens i les poques vegades que n'havia comprat, quan treballava, ho havia fet perquè es feia en grup, però sempre amb la sensació de llençar els diners, cosa que efectivament s'havia produït any rere any. Però tampoc no faria cap campanya en contra, tothom que faci el que vulgui. Ha estat l'aspecte d'aquestes persones del quadre la que m'ha suggerit això. No sé per què els he vist desmotivats (deu ser per la posició corporal, perquè la cara no se'ls veu).
EliminaGràcies, Núria! Una abraçada!
És veu que s'ha generalitzat la idea de què la loteria és un engany, pot ser que la publicitat que ens fan sí que ho és, però de la mateixa manera sabem que hi haurà gent (més poca de la que voldríem) que un premi, encara que no sigui el gros, els omple d'alegria perquè els pot tapar un forat o comprar alguna cosa que sí els fa falta...
ResponEliminaI com dic en el meu relat, la millor loteria és el treball, sempre que te'n donin.
Bon relat, Carme.
Aferradetes plujoses.
Bé, engany, engany no és, la cosa està ben clara. Tothom sap que és difícil que toqui, però tothom sap que toca i que algunes persones seran beneficiades pels premi. Poquetes, és veritat. El meu pare sempre en comprava per Nadal i en tota la vida li va tocar dos cops, i mai el primer premi per fer-se milionari. Algun premi, amb el qual tenia una petita alegria i podia anar a fer un dinar a fora a Les set portes (en aquell temps això no es feia pas com ara) i comprar quatre regals per la família. Però si hagués fet els comptes de tota la vida, segur que hi sortia perdent. Jo no he seguit pas el seu costum. Però és clar que hi ha qui li toca. Els veiem cada any contents i feliços. Però estadísticament jugar-te els diners amb tant poques probabiltiats d'èxit, a mi no em motiva gens.
EliminaMossega molt, aquest text! Realment ja ens roben prou els espanyols com per agafar i pagar la loteria.
ResponEliminaJo la compro "per si de cas" a la feina, per si toqués i jo no l'hagués comprat. La loteria en general no m'interessa gens.
Quan jo treballava en una escola, també en comprava una petita participació de la que compraven tot el grup. Però si no me la compren i me la posen al davant, jo no hi penso mai. No deixa de ser com un imports més, voluntari, això sí, que va a parar a l'Estat. Si alguna loteria hagués de comrpar, seria La Grossa, però tampoc la compro.
EliminaRealment jo tampoc sóc de comprar loteria...La del super que hi vaig sempre a comprar , d'alguna altra botiga més i és clar la d'Any Nou (perquè és la nostra) ara que quantitats molt petites.
ResponEliminaPetonets, Carme.
Si, jo feia com tu, però ara ja ni això. El super de sempre ja no hi és i si ningú me l'ofereix, doncs jo ni hi penso.
EliminaÉs trist aquest final, però bé, cadascú que faci el que vulgui. Tampoc no em sembla que els hagi de convèncer de res, no? Si volen desprendre's d'una part dels diners que tenen, que ho facin. Segurament gastem en moltes ximpleries que també són a fons perdut i ningú no ens diu res...
ResponEliminaSegurament que sí... cadascú les seves ximpleries, però habitualment les gaudeixes d'una manera o altra...
Elimina