Relats conjunts de setembre: Pati blau
Santiago Rusiñol - Pati blau
- Però si està fet un fàstic, que no ho veus?
- Així és més romàntic i jo me l'imagino pintat en un quadre bellíssim, d'un gran pintor que s'hi ha inspirat.
- El pintor que necessitem és d'una altra mena. Ja ho saps.
- Escolta, tu saps quin trasbals seria per a les nostres flors i plantes, potser se'ns en moririen la meitat.
- Au, va! I que s'han de morir les plantes encara que vingui un pintor. I el patí? Aquell que es va perdre i no hem trobat mai més? Potser amb la moguda sortiria.
- No me'n parlis més t'ho prego, m'espatllaràs els meus somnis.
- Somnis? Quins somnis?
- Que un pintor em demana per fer un quadre del pati, que jo parlo amb el pintor, que el pintor em retrata mente me'l miro com pinta.
- Apa, quines bestieses dius!
- Cadascú somia el que vol, també recordo el nostre avi, que només feia que foragitar els animalons que se'ns esquitllaven dins del pati, menys la cabra que no la va foragitar, no, se la va vendre el molt trapella!
- Quants records i quants somnis que hi tens, jo no els he conservat com tu. Potser doncs, sí que hauré de buscar un pintor però haurà de ser una altra mena de pintor, un artista: pintor de quadres.
- Això ja m'agrada més!
- I potser després em deixaràs "restaurar" el pati. Una pintadeta nova de blau, no li anira gens malament. No pateixis, que no canviaré pas el color. Els peixos també n'estaran contents si els hi fem reviure el seu color de mar.
- Ja en parlarem quan arribi el moment. Mentrestant, espero que el pintor no et vulgui pintar a tu, perquè si ho fa, li hauré de dir aquella terrible frase final: Esborri-la!
PD: història feta de retalls d'altres històries, o clucades d'ullet a dojo. El doble sentit del personatge del pintor el dec a en McAbeu. El patí perdut i l'accent afegit el dec a l'Artur. L'avi que es va vendre la cabra al Risto. Els peixets els he trobat a ca sa lluna.
La meva protagonista vol fer com la protagonista del conte de Rusiñol, deixar-se pintar, però no vol pas ser, ella, l'esborrada. L'última frase del meu diàleg és agafada de l'última frase del conte de Rusiñol: Esborri-la!
Sempre m'han agradat els puzles i trencaclosques.
La veritat és que una repassadeta de blau no li aniria gens malament, el jardí guanyaria molt , es veuria més endressat i més romantic i s'hi podrien pintar bonics quadres...M'ha fet gràcia això que t'inspiressis en textos d'altres companys/es...
ResponEliminaHi ha un quadre d'en Rossinyol que es diu "la noia de la clavellina", podria ser la teva protagonista... A mi m'agrada molt.
Bon vespre, Carme.
Segur que sí, però hem de reconèixer que el quadre ha quedat bonic.
EliminaÉs molt bonic aquest altre quadre que dius. Bon vespre M Roser!
Ha quedat un conte coral.
ResponEliminaRobant idees, ja ho veus... ;)
EliminaMolt bo. És genial com muntes aquest puzle de peces tretes dels nostres relats fins a crear-ne un de nou ben únic. També m'ha fet gràcia que "reciclis" una frase del conte original d'en Rusiñol, però que com vaig fer jo, en aquesta ocasió agafi tot un altre sentit. Vam comentar que el final del conte original és desolador, ben diferent d'aquest teu que m'ha fet somriure. Doncs això, que m'ha agradat molt... i no només perquè a mi també m'encanten els puzles i trencaclosques. Felicitats! :-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc! Sou inspiradors! Compartim aquesta afició pels puzles i trencaclosques!
EliminaJa he visitat i comentat les entrades de tots els bloggers que cites! Ets molt generosa amb ells! I el resultat és molt bo.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Helena. Per les teves paraules i per visitar tots els companys que m'han precedit. Tu també ets molt generosa amb tots.
EliminaUauu, que bé t'ha quedat!
ResponEliminaUn trencaclosques molt original, fins i tot el final.
Gràcies, per la part que em toca!.
Aferradetes ben fortes.
Moltes gràcies a vosaltres per la inspiració.
EliminaAferradetes, bonica!
M'ha fet somriure el teu diàleg!
ResponEliminaMolt bo inspirar-te en altres companys, som com una gran família i és bonic.
I per cert, en el diàleg parles de somnis i precisament el Lletres i fils d'aquest mes va de somnis... hehe, demà ho descobrireu!
I sí, una pintada al pati no aniria malament, i intensificar aquest blau!
Una abraçada, Carme
Moltes gràcies, Núria. Doncs sí, encara que aquesta famílis cada cop sigui menys gran ... sempre ho he volgut veure així.
EliminaPerfecte, endavant amb els somnis!!!
Una abraçada, Núria.
N'has fet un bon "remix" del relats conjunts, mai millor dit ! i has aconseguit amb molta traça , una nova història de entre totes. Felicitats, com sempre mes ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!
Elimina