Gira-sol
Recullo el sol, recullo el groc,
el dibuixo sense nord.
I amb tanta llum encenc un foc.
És un foc que escalfa el cor.
I vaig dir pètal
I vaig dir suau
I vaig dir pau
I vaig dir goig
I va ser tot com aquell groc
Com aquell pètal, com la gran flor,
Va ser caliu i va ser amor.
Versos que escalfen el cor !. ;)
ResponEliminaGràcies, Artur!
EliminaEls girasols, són tan bonics... Passar per vora dels camps, és tota una satisfacció estar voltat de petits sols!
ResponEliminaUn poema molt bonic!!!
Els pètals són suaus,
mirar-los fa goig
i ens donen pau.
i ens omplen el cor
de joia i d' amor .
Petonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser, pel comentari i pel poema!
EliminaPetonets, maca!
Caliu i amor, poques coses més.
ResponEliminaUn poema molt maco.
Aferradetes suaus, nina.
Amb això és suficient, lluneta!
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes de pau, boñica!
M'embadaleix! I el dibuix també! D'un groc molt Van Gogh! Jo també voldria el caliu i l'amor... però no sóc esclava dels somnis, com Kipling.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaCrec que no havia sentit mai (o no m'hi havia fixat mai ) aquesta expressió de ser esclau dels somnis. Se'm fa estranya, jo sempre he cregut que els somnis alliberen, no ens fan esclaus, però en aquesta vida, tot pot ser. Buscaré què diu Kipling sobre això.
Ja he trobat el poema de Kipling on surr aquesta frase. Havia llegit el poema fa molt de temps, l'he reconegut, però ja es veu que no el recordava gaire bé. Gràcies, sempre per les teves connexions i referències.
EliminaSuposo que et referies a aquest fragement:
EliminaSi pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,
I vaig dir poesia.
ResponEliminaI vaig dir-te generositat.
EliminaM`has deixat sense paraules, vençut pels versos i rendit al groc, o viceversa. Preciós dibuix, preciós poema.
ResponEliminaEns hem creuat, venia de la teva Línia de Wallace quan t'he vist el comentari.
EliminaMoltes gràcies, Alfred!!!