Com el doll que s'endinsa en l'aigua
tan potent i crea un univers que dansa
fresc, viu, bellugadis i inquiet
i manté a distància el món exterior
d'algues i herbes minúscules.
Així el doll d'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
D'una forma natural, manté aquesta distància amb tot el món exterior.
ResponEliminaUna manera molt dolça de descriure l'amor, Carme.
Aferradetes, preciosa.
De manera totalment natural, sense proposar-s'ho. Moltes gràcies, Paula.
EliminaAferradetes dolces.
Que romàntic! Que no minvi mai aquest doll.
ResponEliminaQue no minvi, Helena!
EliminaEl doll que tots voldríem a la nostra vida, oi?
ResponEliminaI tant!
EliminaM'ha costat interpretar la foto...Un doll que crea la verdor de les algues i plantes minúscules...El doll de l'amor a mi m'agradaria més transparent que el sol i la lluna si poguessin emmirallar
ResponEliminaPetonets, Carme.