Bosc
Cada bosc
amaga un racó
per fer-lo nostre,
per instal·lar-hi un somni,
per construir-hi records,
per inventar nous moments.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tens raó, encara que tot el bosc sigui una meravella, sobretotper l'hombra dels arbres , sempre hi ha un raconet que te'l fas teu...
ResponEliminaRecordo l'època que els poemes eren una de les meves activitats preferides, anava a passejar per Collserola i sempre seia sota el mateix pi, per escriure fins i tot li vaig fer un poema!
bon vespre, Carme.
Un bosc i un pi inspiradors, els teus. I vas aprofitar-ho. Bon vespre, M Roser.
EliminaEl bosc ens és benefactor. Per l'olor, pel silenci, pels seus habitants de les branques... És imprescindible.
ResponEliminaImprescindible, ho dius molt bé.
EliminaSempre hi ha un raconet per a un i per trobar tranquil·litat i serenor. Un tresor !.
ResponEliminaUn tresor que cal cuidar i preservar, Artur!
EliminaSuposo que aquest racó el sentim nostro, perquè ens dóna tot allò que ens manca en altres llocs.
ResponEliminaBonica foto, Carme.
Aferradetes.
Deu ser ben bé així, alguna cosa hi trobem d'especial i el fem nostre.
EliminaMoltes gràcies, Paula. Una abraçada.
Segur que sí, Carme, que qualsevol d'aquestes coses nostres tan íntimes troba un bon racó on resguardar-se.
ResponEliminaEs tracta de deixar-se obrir els sentits i els sentiments per allò que tenim a prop i ens acompanya.
EliminaAixò ho saben molt bé els habitats del planeta de 'El nom del món és bosc'!
ResponEliminaEncara no l'he llegit, però el tinc en el pilonet.
Elimina