Festa


Quines herbes tan mudades
Què deuen celebrar?
Potser si jo m'hi apropo
els ho podria preguntar.

Herbes, que sou tan boniques,
quina festa organitzeu?
Amb delicades filigranes
vestides de cap a peus.

El comiat d'una donzella
I l'arribada d'un nou nat:
A reveure, primavera
que l'estiu ja és arribat!


Comentaris

  1. T'ha sortit un poema ben "rodó" ! Fantàstic :)

    ResponElimina
  2. Ben mudades van aquestes plantas, no m'estranya gens el que t'han explicat.

    Molt bonica la foto i pel poema un gran aplaudiment. 👏👏👏

    Aferradetes de dilluns, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula! M'alegro que t’agradin.
      Aferradetes de dilluns…

      Elimina
  3. Que maco, Carme! I que bé que les herbes et parlin! En el projecte que tinc entre mans també ho fan.
    Si veig que no m'hi entenc, et demanaré ajuda.
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, que les herbes també et parlin… estic segura que t'hi entendràs, però si necessites ajuda, ja saps on soc… he, he, he..

      Abraçades.

      Elimina
  4. Quin poema tan bonic...Que bé que les flors et parlin i s'han posat els seus vestits més vistosos per celebrar l'arribada del nou nat, estiu!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt la darrera estrofa, deixa molt bon regust de boca aquesta primavera que marxa!

    ResponElimina
  6. Un poema molt de jocs florals de l'escola, eh? De fet, com jo em pensava que era la poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades tinc un punt de criatura, què vols fer-hi?
      La poesia pot ser de tantes maneres!

      Elimina
  7. Benvinguda la poesia de l'infantesa. Com va dir en Joan Miró abans de ser un pintor reconegut internacional: abans de saber pintar vaig haver de desaprendre de pintar. Amb la poesia es podria aplicar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, potser desaprendre costa més que aprendre, en tot cas jo no he sabut desaprendre gaire…

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars