Festa
Quines herbes tan mudades
Què deuen celebrar?
Potser si jo m'hi apropo
els ho podria preguntar.
Herbes, que sou tan boniques,
quina festa organitzeu?
Amb delicades filigranes
vestides de cap a peus.
El comiat d'una donzella
I l'arribada d'un nou nat:
A reveure, primavera
que l'estiu ja és arribat!
T'ha sortit un poema ben "rodó" ! Fantàstic :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur!
EliminaBen mudades van aquestes plantas, no m'estranya gens el que t'han explicat.
ResponEliminaMolt bonica la foto i pel poema un gran aplaudiment. 👏👏👏
Aferradetes de dilluns, Carme.
Moltes gràcies, Paula! M'alegro que t’agradin.
EliminaAferradetes de dilluns…
Que maco, Carme! I que bé que les herbes et parlin! En el projecte que tinc entre mans també ho fan.
ResponEliminaSi veig que no m'hi entenc, et demanaré ajuda.
Abraçada!
Que bé, que les herbes també et parlin… estic segura que t'hi entendràs, però si necessites ajuda, ja saps on soc… he, he, he..
EliminaAbraçades.
Quin poema tan bonic...Que bé que les flors et parlin i s'han posat els seus vestits més vistosos per celebrar l'arribada del nou nat, estiu!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!
EliminaM'agrada molt la darrera estrofa, deixa molt bon regust de boca aquesta primavera que marxa!
ResponEliminaÉs un comiat alegre, perquè sabem que tornarà.
EliminaUn poema molt de jocs florals de l'escola, eh? De fet, com jo em pensava que era la poesia!
ResponEliminaA vegades tinc un punt de criatura, què vols fer-hi?
EliminaLa poesia pot ser de tantes maneres!
Benvinguda la poesia de l'infantesa. Com va dir en Joan Miró abans de ser un pintor reconegut internacional: abans de saber pintar vaig haver de desaprendre de pintar. Amb la poesia es podria aplicar?
ResponEliminaNo ho sé, potser desaprendre costa més que aprendre, en tot cas jo no he sabut desaprendre gaire…
Elimina