El Fluvià sempre fa vacances



El vent de llevant arrissa l'aigua del riu ben bé a l'inrevés del seu fluir. La mirada es confon i s'esforça en percebre com l'aigua baixa cap al mar. 

El riu es va eixamplant molt i molt abans d'arribar a la Gola, i allà s'estreny de sobte fins a dispersar-se en el mar.

M'agradaria ser com el riu, que en aquest darrer tram de la vida, sembla que s'eixampli per arribar a més llocs, per abraçar més indrets, per regalar més i més la seva presència a qui el vulgui estimar.  No voldria pas una vida molt, molt llarga, però sí més ampla, perquè hi poguéssin cabre totes les coses que m'agradaria. 

La barqueta buida ens espera, com un present d'algú desconegut. 

Pugem a la barca amb la claror del sol ponent que canvia el color de l'aigua. Pugem a la barca i remuntem riu amunt i tornem després tot deixant-nos dur pel corrent. Fluïm amb l'aigua.  Instants màgics de viure sense pensar.  La claror, l'olor, els sons del capvespre, els ocells i tu i jo en un univers paral·lel, on sembla que tot sigui més real que mai.



Comentaris

  1. M'ha agradat aquest concepte de vida ampla en contraposició a llarga. Trobo que tens raó, de poc compta sumar molts anys si aquests no serveixen per abastar allò que desitgem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa temps que, al mateix temps que penso que no m'agradaria viure "massa" (o sigui, més enllà de viure en bones condicions) penso que m' agradaria viure més o que a la vida hi capiguesssin més coses. M'alegro que t'agradi la idea, ara falta saber com eixamplar-la. He, he, he...

      Elimina
  2. El riu calmat et serveix perfectament per expressar, molt entenedorament aquestes idees.
    Les comparteixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi fa pensar que el Fluvià tampoc és un gran riu, és un riu modest, però en aquest tram darrer, sí que ho sembla. Agafa una amplada i una presència quees fa mirar i que fa somiar. Gràcies per compartir les idees!

      Elimina
  3. Un univers oníric ens has dibuixat avui. Triar per triar, o somiar, també vull aquesta vida ampla i viure sense pensar. Potser un dia arribi aquest present.

    Aferradetes ben reals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó que és oníric, encara que jo no m'ho havia pas plantejat en aquests termes, ni res de tot plegat ha estat arreplegat de cap somni. Però és cert, el resultat ho és i m'agrada que ho sigui.

      Aferradetes de veritat.

      Elimina
  4. Si pot ser llarga i ample, la vida, però sempre agradable ...Jo hi pujaria en aquesta barqueta i recorreria el riu sentin això que tan bé descrius...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre sigui agradable, cap problema. El problema, quan ens fem grans és que anem veient molt de patiment de coses diverses de salut, al nostre voltant i no venen ganes que s'allargui "massa" la vida. Cal gaudir-la mentre poguem. Bon vespre M Roser.

      Elimina
  5. És un post per reflexionar. No m'agrada llegir-t'ho a tu, però hi estic d'acord. Tampoc voldria una vida massa llarga, però sí plena i ben ample, per arribar a molts llocs, tants com el temps i la força em permetin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ara ja hi estàs d'acord, com més gran et facis més clar ho veuràs. Espero que la vida ens respecti molts anys, però és una esperança sense fonament. Toca com i quan toca…

      Elimina
  6. M'ha agradat molt aquesta mirada i aquest plàcid passeig amb la barca que has compartit!!...
    Em sembla que la teva vida ja la vius amb molta "amplada"... Sempre vas més enllà de les coses i saps gaudir, amb tota la intensitat, de tot el que t'aporta el moment... I així és que no et cal buscar la manera de trobar-la, ja la tens, només et cal seguir...
    Una abraçada molt i molt forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse, pel teu comentari preciós i optimista i positiu. Jo diria que tu també en saps molt.

      Una abraçada ben forta!

      Elimina
  7. A les vacances és quan eixamplem més el riu de la vida. Cal aprofitar-les.
    Quin poema en prosa més maco!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. Celebro que t'agradi. Bones i amples vacances, doncs!

      Elimina
  8. No omplis d'anys la teva vida, omple de vida els teus anys.
    El teu text m'ha fet pensar en aquesta frase.
    Una imatge que fa de bon mirar i unes paraules que fan de bon llegir, tot en conjunt.

    Petons, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria. Sí que tens raó, hi ha alguna idea en comú entre el meu escrit i aquesta frase.

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  9. Preciós text, ple d'evocació. I si, fa pensar... M'apunte a la vida ampla, i a deixar-se dur de tant en tant; al remat, si el riu s'eixampla, és per tot el que porta arrossegat d'aigües amunt.

    (com m'agraden les teues entrades d'aigua...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pep! A veure si ens en sortim de fer la vida més ampla... i esclar que sí, nosaltres també ens volem eixamplar per tot el que portem del nostre temps passat, anem afegint tantes coses que ens agraden i al final sembla que no hi càpiguen...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars