No hi ha espai prou petit perquè no hi creixi la vida.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
divendres, 24 de juliol del 2020
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la Sarah Misselbrook , originària del Re...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...

Doncs sí, curioses aquestes flors/plantes que s'han buscat una caseta per no estar a la intempèrie (els vegetals d'avui en dia se les empesquen totes), petonets, Carme!
ResponEliminaI els troncs sembla que revisquin... petonets, Gemma!
EliminaLa naturalesa ens dona una segona oportunitat.
ResponEliminaNo sempre, però ja està bé que sigui així...
EliminaNi lloc prou gran, per encabir-hi la teva poesia :)
ResponEliminaOstres, Artur! Moltes gràcies, que bonic!
EliminaLes "males herbes" creixen a qualsevol lloc, són lliures .
ResponEliminaQualsevol escletxeta els va bé...
EliminaCuriosa foto, d'un vell tronc i les plantes n'han fet casa seva...Sembla una barana vegetal entre el camp i el camí!
ResponEliminaBon cap de setmana.
És un barana. És una tanca entre un camp de golf i el camí. Em va agradar aquest caminet de verd en una escletxa.
EliminaUi, i la que no veiem! Que de vida n'hi ha a molts nivells.
ResponEliminaN'hi deu haver tanta, que no veiem!
Elimina