Llenya



Tinc una estiba de llenya
més alta que no pas jo.
I un cistell ple de cireres
d'un color vermell molt fort.
I allò que mai no s'acaba:
llaminadures del cor.
Quan tinguis fred, vine a casa
i ens escalfarem al foc.
Si tens gana, de cireres, 
en tindrem per a tots dos.
I compartirem somriures,
abraçades i petons.

Hi ha una solitud de l’ànima
que només se'm cura amb mots.


Comentaris

  1. Doncs tens un bon rebost !.... Jo mi apuntaria, eh ! Salut ;)

    ResponElimina
  2. Llenya i cireres, escalf exterior i interior. I a partir d'aquí, construir.

    ResponElimina
  3. Ja va bé que tinguis una bona reserva de llenya, per si l'hivern que ve torna a ser dur i t'has de quedar a casa.
    Mentrestant ens penjarem unes arracades de paraules, i escriurem uns versos amb tinta de cireres.

    ResponElimina
  4. T'haig de felicitar per aquest gran tresor que tens!!...
    Accepto la teva invitació per poder estar aprop d'aquest "foc" i, si a més m'oferereixes aquestes "cireres de vermell molt fort", que tan m'agraden, i "somriures, abraçades i petons" ... segur que serà una trobada ben reconfortant!!...
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse. Compartir els tresors és molt millor que tenir-los sols. Una abraçada virtual a l'espera de la real.

      Elimina
  5. Un poema preciós Carme, com dic sempre dels senzills que s'entenen i emocionen...Com que s'acosta l'hivern ja tens una bona provisió de llenya, vindrem a fer-te companyia prop e la llar de foc, ara que potser no podrem compartir cireres, però potser castanyes torrades i segur , bons moments...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haureu de venir més d'un cop, a l'hivern per la llenya, i també al temps de les cireres.... una abraçada, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars