Quan es fa fosc de tan núvol

Per al projecte: Pinzellades de llibertat: 

Un poema dedicat a Josep Rull i a Jordi Turull
amb agraïment, estimació i admiració.

Quan es fa fosc de tan núvol
perquè ens roben sempre els vots,
quan se us fa més fosc allà dins
per tot el que no sabem fer per aquí fora.

Us mirem, us escoltem
en aquest dia excepcional 
que us podem veure els ulls.
I sabem que encara hi ha camí, 
per molt que sembli abandonat,
per més que poques passes el recorrin.
Hi ha camí, perquè el porteu a dins
i no s'acaba mai un trajecte
si tants i tants el volem compartir.

Quan es fa fosc de tan núvol,
sabem segur, escoltant-vos,
que tornarà a sortir el sol.


28-1-2020  (Dia de la comissió del 155, al Parlament de Catalunya)

Comentaris

  1. Un poema admirable per a gent encara més admirable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no l'he enviat als que han muntat aquest projecte. Hi ha alguna cosa que em grinyola i no la sé millorar.

      Elimina
  2. És una bona aportació a l'esperança .

    ResponElimina
  3. Segur que malgrat tot, cada dia tornarà a sortir el sol, encara que avui els núvols sembla que se l'hagin cruspit...Molt bonica la foto. Tot plegat un cant a l'esperança.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem perdre ni l'esperança ni la lluita.
      Gràcies M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars