Primavera groga
Continuem posant llaços grocs ran les carreteres, per reclamar cada dia que us volem a casa.
Pengem encara cintes grogues als arbres despullats perquè el vent dugui aires de llibertat.
Hi ha tants pètals grocs als arbusts de la muntanya, que us recordem a cada passa.
A ran de l'herba
s'afegeixen al crit
grocs pixallits
Ple de narcisos,
ha canviat de color
tot el jardí.
Els recordem a cada passa perquè no els hem oblidat mai. Nosaltres tenim ben present el color groc i a d'altres, de la vergonya de mantenir presos polítics, els haurien de sortir tots els colors a la cara... la llàstima és que no en tenen de vergonya.
ResponEliminaNo tenen vergonya i ara estan rabiosos. Que no ens passi res...
EliminaA vegades semblen frases fetes, quan llegeixo el que diem, el que escrivin, els cartells, les pancartes, però no ho són, ho demostrem cada dia. Els duem al cap i al cor i els fem presents arreu. No pots donar cap pas per cap lloc del país sense que mil coses te'ls recordin. Hi pensem cada dia. Molts milers de persones (o milions) pensant-hi cada dia...
Primer groga, després vermella, la primavera. Els colors més cálids i visibles, que la política alteren.
ResponEliminaGroga amb moltes flors diverses, Vermella amb les roselles...
EliminaSeguim amb els llaços grocs, i els nazis segueixen agredint a persones pacífiques que en pengen i que no fan mal a ningú, ni tan sols molesten. Però nosaltres som els violents.
ResponEliminaAlgun dia, les peces es posaran al seu lloc i els adjectius també. La mentida no pot durar eternament. Diuen que no es pot enganyar a tothom per sempre... esperem que sigui veritat.
EliminaI ben aviat s'hi afegirà la ginesta, també, al nostre clam i al clam de la natura. Esperem que algun dia el color groc pugui ser el de la celebració en lloc del de la reivindicació!
ResponEliminaEl dia que sigui de celebració, ens inundarem de groc... esperem que no trigui molt.
EliminaHo has dit amb unes paraules precioses.
ResponEliminaHo il·lustres amb unes flors molt adients.
No deixarem mai sols els que ara són tancats injustament.
No els deixarem sols perquè els duem en nosaltres allà on anem. Moltes gràcies, Xavier.
Eliminatot i no ser massa bona planta, estic envoltat de camps de colza, amb un groc que recorda a cada instant la nostre fita.
ResponEliminaNo sé si es bona planta, dolenta no deu ser, però les extensions de camps grocs de colza són precioses. N'he fet moltes fotos, en altres moments, però no pas aquest any.
EliminaLa natura també vol ser-hi i per això es vesteix de groc, des de les mimoses fins la ginesta i moltes flors entremig...
ResponEliminaBon vespre.
Un bon munt de flors ens acompanyen...
EliminaContinuem, Carme.
ResponEliminaContinuem, Carme.
ResponElimina