Etiquetes
Publicat per

Blau




I el blau, sempre més blau de les llunyanies. 
I ara navego en mi mateix...

Josep Palau i Fabre
El blau ens mira.

 Miquel Arimany
"Tot pot tornar a ser blau
tot el món pot ser blau
blau, molt blau,
blau com el cel i com el mar..."

 Isidor Marí

Navego en tu.
Envoltant-me de blau
l'esguard s'amara
de l'instant rebregat
d'un infinit callat.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Jordi Dorca31 de gener del 2018, a les 17:20

    N'afegeixo un altre, Carme.
    Aquest,
    "El blau ens mira."
    És del poeta i editor Miquel Arimany.
    El dedicà a Olga Xirinacs.
    I és, de fet, el poema més breu escrit per Arimany.
    "El blau ens mira."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de gener del 2018, a les 21:33

      Jordi, el poso al post. M'agrada molt! És bonic que el blau ens miri...

      Elimina
  2. xavier pujol1 de febrer del 2018, a les 8:41

    Seguint el teu fil i el del Jordi, afegeixo un fragment d'un poema d'Isidor Marí que va servir de lletra per a la cançó "Blau" que el 1970 va editar en disc de 45 rpm. el grup "Dos+un". La música i la veu principal la va posar el desaparegut Ia Clua.
    "Tot pot tornar a ser blau
    tot el mon pot ser blau
    blau, molt blau,
    blau com el cel i com el mar..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 de febrer del 2018, a les 15:56

      Gràcies Xavier, també el poso al post, aquest blau es va escampant...

      Elimina
  3. Helena Bonals1 de febrer del 2018, a les 10:25

    Aquest instant rebregat... tot el que ha passat s'hi converteix. L'infinit callat, inaccessible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas1 de febrer del 2018, a les 15:57

      És ben cert, molts instants passats es rebreguen inevitablement. Gràcies Helena!

      Elimina
  4. Jordi Dorca1 de febrer del 2018, a les 14:30

    Tinc una idea.

    ResponElimina
  5. M. Roser2 de febrer del 2018, a les 20:40

    Darrera la finestra
    miro la porta i la tanca
    i el mar i un cel molt suau;
    és un poema al color blau!

    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas2 de febrer del 2018, a les 22:53

      Moltes gràcies, M Roser!

      Elimina
    2. Glo.Bos.blog3 de febrer del 2018, a les 19:24

      Amb retràs -últimament sempre arribo amb retràs- no puc deixar d'afegir-me a l'admiració per aquests blaus meravellosos. Encisadors!!!

      Elimina
    3. Carme Rosanas3 de febrer del 2018, a les 19:59

      Moltes gràcies, Glòria!!!

      Elimina
  6. rits6 de febrer del 2018, a les 8:30

    Aquest blau encara llueix més amb el sol de gener, que quan llueix, ho fa esplendorosament per donar caliu a l'hivern

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de febrer del 2018, a les 20:17

      A vegades, l'hivern en general i el gener en particular, tenen una lluminositat especialment nítida!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars